A Ciutat de Mallorca
El col·lega i amic Joan Calsapeu em parla del que visqué a Ciutat de Mallorca el cap de setmana passat. I m’envia el que n’ha escrit al seu blog, Ucronies. No en faig cap comentari perquè em sembla que no cal. Però em ve de gust donar-lo a conèixer als lectors de El Matí. Diu així:
“El cap de setmana llarg de la castanyada vam ser a Mallorca. Una mena de viatge de fi de curs amb els alumnes del nivell D de català que van tenir la paciència d’aguantar-me. Dilluns al matí fèiem la cercavila per Palma i vaig trobar, per atzar, Fine books and maps (carrer Morey, 7, darrere la catedral). Sembla que és el basar de llibre anglès d’antiquari més gran de l’Europa continental. En Jordi Llavina n’havia escrit un elogi emocionat i em feia gola visitar-la. Però just d’entrar-hi me’n van fer fora. La cosa va anar així.
El propietari de la llibreria, un senyor entrat a l’edat de respecte, se m’acosta i em demana què busco, en anglès. Li responc, també en anglès, que només vull donar un cop d’ull. Llavors em convida a parlar espanyol. (¿Tan mal d’orella fa el meu anglès?) Li faig saber que no parlo espanyol i m’ofereixo a conversar en anglès o català. Però es veu que la meva proferta de bilingüisme no li agrada gota, perquè el paio s’encén i comença a dir pestes del català, de Catalunya i dels catalans. M’engega que el català és una llengua que no serveix per anar pel món. Servidor li dic que les du girades de peu –You’re wrong–, intento explicar-li que el català és global perquè és una llengua Google… però ell ha posat la cinquena i no em deixa parlar.
Ara m’acusa de pertànyer a un poble fanatitzat i ple d’odi –You hate Spain!– perquè, quan la selecció espanyola de futbol juga amb una altra selecció, els catalans ens alegrem si els espanyols perden. Jo no entenc que celebrar la victòria dels uns sigui fanatisme, i en canvi celebrar la dels altres no. Provo de dir-li que aquests sentiments són fills de la història i que entendre’ls és el mateix que respectar-los.
Però l’home no em dóna opció d’argumentar, perquè ja està deplorant que a les oficines de turisme de les Balears els pobres turistes s’ho troben tot en català. Cosa que no és certa, perquè les oficines de turisme balears atenen els turistes en un grapat de llengües, comme il faut, entre elles el català; i es veu que és això el que li molesta: el senyor troba que el català no hi hauria de ser, perquè la presència d’aquesta llengua és ofensiva.
Barrino com es deu dir “prejudici” en anglès, però la paraula no em surt, i com que el quídam no atura la filípica començo a tenir-me per expulsat i vaig lliscant cap a fora. Quan sóc al carrer, l’home proclama, solemne i espanyol: “Bienvenidos es una palabra que no existe en catalán”. El senyor no es tem que està projectant sobre uns altres una tatxa pròpia.
De tota manera, ¿em permeteu un consell? No sigueu ases com jo. Si aquest sant baró vol que li parleu en espanyol, feu-li el plaer: digueu-li quatre coses en la llengua de Vargas Llosa. Pagueu el peatge i entreu a furonejar. La llibreria s’ho val”.
Joan Calsapeu
