Per Sebastià Bennasar
Sou el director del Diari de Balears (a més del director general de publicacions del grup Serra). Creis que existeixen les Balears?
Trenta anys d’autogovern amb cometes no han acabat per assolir una realitat institucional òptima perquè cada illa té la seva pròpia realitat i idiosincràsia. Políticament no hi ha hagut aquesta unió i s’ha invertit poc temps en la construcció de la comunitat balear.
Cap on va el periodisme avui en dia?
El periodisme de qualitat s’ha de pagar perquè si no no és independent. Els britànics en això tenen la clau i la premsa escrita i de pagament té un IVA del zero per cent i la prohibició de publicitat a canvi, perquè així no està influïda. Això ha comportat una premsa lliure que s’ha d’espavilar per sobreviure. Aquí i a la resta de països europeus la premsa i el poder tenen una proximitat excessiva i avui en dia amb les dificultats dels governs bona part de la premsa és una nosa.
Curiosament, això passa en un moment de màxim accés a la informació. Ho hauríem de dir a la desinformació?
La premsa de qualitat, ja ho he dit, ha de ser de pagament. Els britànics tenen la BBC, que la paguen, i on el govern hi pot dir el que vol. Els mitjans els haurien de pagar els subscriptors i els lectors, perquè si és de franc erosiona la qualitat de la informació. Estam en una època on se valoren poc els bons productes informatius i anam de cap a una tendència uniformitzada i totalitària. La crisi ha comportat aquesta debilitat i un empobriment de la qualitat de la informació que se corregeix gràcies a les capacitats de les noves tecnologies per mobilitzar grans masses de població per temes concrets. Sort en tenim d’aquest contrast.
Dirigiu el primer diari en català de les Illes. Us ha sorprès que la mobilització més constant i continuada contra el govern sigui pel tema de la llengua?
Jo crec que ha sorprès a tothom, fins i tot al govern. Se pensaven que governar seria un passeig militar i han quedat molt descol·locats. El que passa és que no poden fer anques enrere i ara s’ha de veure si aquesta contestació de la societat civil podrà aguantar els propers tres anys. Al final tot serà una qüestió de resistència.
Creis que el president de les Illes Balears és un home que es troba sol?
El president està sorprès per les reaccions socials i molt dolgut perquè a ningú no li agrada ser escridassat de forma sistemàtica. És una persona tancada, que se relaciona amb molt poca gent i que té les idees molt clares de la missió que vol dur cap endavant. Això ha provocat malestar al PP, però ell confia en que es demostri que sempre han estat un partit molt disciplinat i el que està clar és que fora d’aquesta confortable escalfor que és el partit hi fa molt de fred, i si no basta veure com estan Jaume Font i Antoni Pastor.
L’Església de Mallorca ha de viure ara també el procés de renovació del seu bisbe…
Si durant dos mil anys ha sabut intuir els principals moviments socials esper que hagi pres bona nota de tot el que ha passat per aquí. És de desitjar que posin algú amb coneixement.
Com està afectant la crisi econòmica el periodisme?
Tot el sector està molt tocat. Les retallades que hem fet a la nostra casa han enfortit el producte i jo estic convençut que som millors que anys enrere. La gent hi posa més de la seva part i la nostra distància amb les polítiques del govern ens han donat una llibertat informativa de la qual mai havíem gaudit fins ara, però sap greu veure que tot i que retalles i que millores el producte, els ingressos van en caiguda i això és molt preocupant i veus que els problemes no són per una mala gestió nostra sinó per una situació que és molt dolenta a Balears on tenim 4.000 milions d’euros anuals de dèficit fiscal i això ens omple d’indignació per la mala gestió dels nostres governants.
Si Catalunya assolís finalment la independència, què creis que farien les Balears?
La majoria de la gent s’espantaria molt. Per desgràcia a la nostra realitat autonòmica no hi ha polítics d’una categoria suficient per dur un país tutelat, així que ja em diràs per dur un país independent o en sintonia, com a federats i no com a colònia… hi ha molt poca maduresa i per ventura ara hi ha la reacció del català que ens fa veure que hi ha múscul, però que se l’ha de tocar molt fort perquè reaccioni. Si arribàs la indignació de cap a l’espoliació això podria tenir una sortida, però mentre l’economia submergida faci anar el país, no hi haurà una gran mobilització.
Fa uns mesos el Diari de Balears i el diari Ara uniren sinèrgies. Com valorau el procés?
Jo crec que internament l’experiència ha estat interessant i significativa perquè hem reduït costs i hem augmentat la qualitat. És un camí que hem de continuar explotant i jo crec que estam en la bona línia tant els uns com els altres.
Sembla que aquesta terra ha donat pocs assagistes amb voluntat de fer un estudi global com va ser, per exemple, “Els mallorquins” de Josep Melià…
És que mai no s’ha valorat el coneixement intel·lectual. A les grans fortunes hi ha gent molt preparada per als negocis però poc conscienciada per al país. Gent com en Melià foren una excepció. Hi ha gent molt potent, però per ventura han tocat la realitat i s’han decantat una mica. Aquí s’ha premiat molt la mediocritat i s’ha respectat massa la capacitat de fer doblers.
