Amigues, amics,
Divendres 16 a la tarda es va celebrar l’anomenada “Cimera per al diàleg”. Va ser demanada al ple del Parlament pel grup del PSC i s’hi van adherir PDeCat, ERC, Comuns i, naturalment, el PSC. No hi han volgut ser la CUP, Cs i el PP; com tothom sap, els primers per raons molt diferents dels dos següents. Aquestes trobades de bona voluntat em semblen molt bé per part del que hi assisteixen. De tota manera, portem tant de temps remenant la perdiu, uns i altres, que molt em temo que aquesta bona voluntat dels quatre assistents a aquesta cimera o no durarà gaire o durarà massa.
Els Comuns, darrerament, semblen gent amb ganes de tirar endavant la democràcia. Els del PSC encara no han fet ni un pas, perquè aquesta proposta seva trontolla des de l’inici; tanmateix no s’han compromès a no tornar a donar suport a un altre 155 i el seu plantejament va d’Estatut. Qui no recorda, d’aquell projecte d’Estatut de 2006, les promeses de l’aleshores cap del PSOE, Zapatero, “apoyaré el Estatut que salga del Parlament de Cataluña…”? Quina presa de pèl! I ara ens hem de creure els escolanets d’aquell PSOE que és el mateix que encarrega a l’advocacia de l’Estat que demani penes brutals per “sedició” als nostres patriotes empresonats? Jo, com sant Tomàs…
Els del PSOE, teòricament republicans i per tant amb valors democràtics, estan pactant d’una manera vergonyosa amb els del PP (sobre els quals sobren comentaris) qui posen de president del Tribunal Supremo i del Consejo General del Poder Judicial. Això és el que se sap públicament, i ja sabem que mai se sap tot ni tota la veritat. A l’Estat no hi ha ni dretes ni esquerres ni molt menys estat de dret. Bescanviar cromos posant jutges des dels partits polítics és de república… bananera. I, els escolanets del PSC, Miquel Iceta i Eva Granados, proposant un altre estatut autonòmic. No us adoneu de ja heu arribat tard? Que hi ha en marxa un procés cap a la República Catalana, nacional i social? Que malgrat les picabaralles i partidismes entre els partits independentistes el poble sí que està en marxa! I, les revolucions de veritat les acaba guanyant sempre el poble. Som majoria! I, si no, per què no ens deixen comptar quants volem la independència? Per què no un referèndum pactat i vinculant? El més democràtic del món! No, PSC, no! Amb el 155 i el pretès l’estatut autonòmic esteu a l’alçada del PP i Cs. Vaja companyies! No ens enganyareu ni amb cimeres pel diàleg, que sona molt bé però que només serviran per perdre el temps, i ja n’hem perdut prou.
Avui he estat llegint diaris, en paper i digitals, seguint el Twitter i veient els informatius de la TV. Jo no tinc informació tan directa com la tenen alguns que la revelen de “bona tinta”. Jo, d’aquesta en tinc molt poca. La tinc a través dels mitjans que jo considero més creïbles. Sí! Llegeixo els que em dona la gana. Hi ha llibertat d’expressió (o n’hi hauria d’haver), però els ciutadans de base tenim dret a llegir el que ens sembla i a dir el que ens sembla, com jo faig aquí sense cap pretensió més que la de donar la meva opinió. Us asseguro, però, que sento i veig de tot. Quan sento algun personatge, o alguna, que ja sé el que dirà passo full o tanco la tele. N’hi ha que em provoquen basques o nàusees i hi perbocaria al damunt. Fan fàstic, són gent dolenta. Solen sorgir de la banda de Cs i PP.
Per cert, que Diario 16 ha fet una revelació en el sentit que l’aute de conclusió del sumari no la va resoldre la Sala de recursos, sinó la Sala d’admissió, que també va acordar l’inici de la instrucció perquè el jutge Llarena va oblidar dictar l’aute d’incoació de sumari. Això podria suposar l’absoluta nul·litat de la causa del procés. Un petit entre moltíssims exemples que la justícia espanyola funciona amb negligència, de vegades per ignorància, altres per revenja i politització, però que finalment és un desastre, com han pogut comprovar el tribunals de justícia europeus més independents.
En aquest mateix sentit, el periodista Ernesto Ekaizer, a qui conec de fa molts anys i de qui puc donar fe de la seva professionalitat i honestedat, escriu al diari Ara: “Els jutges de l’Associación Francisco de Vitoria ha anunciat que presentaran un recurs davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, la sala tercera, contra el nomenament de Manuel Marchena com a president del Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial, ja que entenen que està viciat de nul·litat perquè ha estat triat pel PSOE i el PP, que no són vocals”, i quan els vocals ni tan sols han estat elegits.
D’altra banda, el col·lectiu dels Mossos d’Esquadra Guilleries ha denunciat la presència de la Guàrdia Civil en grups ultradretans. Estem en un estat policial amb paramilitars que campen arreu, sobretot en la ultradreta amb què Pedro Sánchez flirteja (pela la pava), canvia cromos i nomena jutges. Ara declara el policia nacional que va arrossegar una noia per la boca. Imatge que per si sola ja val una presó preventiva. No sé què li deuran fer al policia que va traure un ull a aquell noi i a tants i tants salvatges que 1-0 van emplenar Catalunya de violència gratuïta. I, sobretot, què els faran als seus caps? Perquè tots van dient que rebien ordres superiors. D’aquests talps salvatges n’estan plenes les nostres concentracions. És el règim del terror que els catalans resistirem fins a la victòria final sense fer sang a ningú, pacíficament; això els té sorpresos i els fa molta ràbia. Per això hi ha revenja amb ostatges.
Segueixo el que m’interessa del Twitter i també la selecció que en fan alguns diaris. Tres de l’Ara. Jordi Sebastià: “El Suprem sentencia que els consumidors no han de pagar el manteniment de Castor. Però els dolents vam ser els que ens vam manifestar en contra de la seva instal·lació, fos on fos. Que érem uns anti-tot contraris al progrés”. Un altre tuitaire segueix, Emilio Regalado: “Venint del Tribunal Suprem, prudència, perquè tots sabem que donde dije digo digo Diego… o Florentino”. Aquest va del Brexit. Armando Iannucci: “L’home que ha negociat el Brexit ha dimitit avui per postular-se ell mateix per liderar el partit que ell vol que negociï contra l’acord que ell ha negociat”. No estem sonats, tots plegats?
Els d’Arran van pintar de groc l’entrada de la casa del jutge Llarena a Sant Cugat. Jo no ho hauria fet. He vist tantes parets pintades que l’únic que faria és fer-los pagar la neteja. La resta queda emparada per la llibertat d’expressió. Però, és clar, d’això els de Cs no hi entenen.
Per acabar. No oblidem que fa tretze mesos que els Jordis estan empresonats preventivament, sense judici, per fer ús del dret a manifestació i, àdhuc, demanar als manifestants que es retiressin. La Guàrdia Civil havia deixat dins els cotxes aparcats davant d’Economia armes de foc amb la porta oberta. Això ha merescut algun càstig? Per a un militar o guàrdia deixar una arma abandonada suposa un càstig molt important. Però com que ho van fer expressament per si algú les trobava i provocava la primera víctima, potser els condecoraran, com al feixista de Terrassa que volia matar Pedro Sánchez. Aquí, nosaltres arribarem a la República sense matar ningú. Els altres….
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
