La sortida del govern de Junts té un efecte colateral directe. Junts deixa de governar en el 50% de les àrees del govern. Quan un partit es presenta a unes eleccions autonòmiques, es presenta per governar l’autonomia. El Parlament català és una cambra autonòmica amb unes competències definides (amb permís del constitucional), però que està constituït per legislar sobre el seu àmbit competencial (amb permís del constitucional), aprovar pressupostos necessaris per fer funcionar l’educació, la sanitat, la justícia, la policia i una muntanya de regulacions sobre medi ambient, entre moltes altres coses. I perquè ara i a la Generalitat? Em perdo. Incompliments? Això era el què fa que es renunciï a governar? Per tornar a la unilateralitat? O a un nou referèndum no pactat? O a la “no fer política” que no sigui exclusivament la lluita per la independència?
Aplicant el mateix criteri de radicalitat que ha fet servir junts per sortir del govern ( els tres incompliments son del tot discutibles, tant en la seva formulació com en la seva eficàcia per la causa independentista), podria aplicar-lo a tots els governs en els què participa, a nivell municipal i de diputació. Seria certament absurd deixar de governar a la diputació amb els socialistes perquè no compleixen tampoc les tres condicions. De fet no se’ls va demanar cap condició per fer presidenta a una socialista.
Jo no se si s’ha acabat amb el procés, o si la traïdoria de ERC ara és del tot clara pels de la jugada mestre. No se si l’ANC ja te el partit radical que volia o si l’espai postconvergent s’acabarà reconstituït mai. I el necessitem. Només se que com a industrial, diria que un dels pocs que encara queden, necessitem també que totes les administracions europees es prenguin molt seriosament l’escenari sociopolític actual. Fa ara un any avisava que la inflació ens desbordaria. No per ser un exagerat com alguns diuen, sinó perquè veia com el preu del gas s’anava multiplicant. I a l’agost vaig acabar pagant una factura de 800.000 euros quan al desembre era de 80.000. Sabeu què representa convèncer als clients que la suportin? Sabeu com es fa per no pensar que entre els russos i els ineptes reguladors , ens podem posar tots en perill?. Per sort a la fabrica de vidre del asnou, estem no només resistint, sinó tenint més comandes que mai. I guanyant diners com sempre. Els banquers no ens deixarien no fer-ho. Tot plegat una bogeria. A l’espera de veure per on va el 2023, això si, amb un bon contracte de gas pel 2023-2025.
Us recordo tot això perquè jo vull que totes , totes les administracions del meu estimat occident, es adir Europa, l’Estat, la Generalitat i el municipi es concentrin en fer be la seva feina. I sent com soc indepe dels anys 80, és a dir, que no tinc pressa existencial per ser independent, no barrejaré mai la defensa de la meva ideologia amb la defensa del pa nostre de cada dia. Hi ha qui potser no te altre cosa a fer. Perquè cobra de teles, ràdios o diaris, o de la pensió de jubilació, o de l’Estat o de un negoci petit i segur, o gran i segur. Però amb el què sortim a jugar sense paracaigudes, ens cal que tothom que estigui administrant, administri. I ho facin be.
Cada cosa al seu lloc i al seu temps. No em feu citar l’eclesiàstic. No confonguem la gimnàsia amb la magnèsia .Prefereixo acabar amb l’acudit dels dos bascos que anaven per la muntanya caçant bolets, quan de repent un es va trobar amb un rolex d’or i quan li va mostrar la troballa tot content al seu company, aquest li va respondre: “ Patxi, a ver si nos centramos, ¿Estamos a setas o a rolex?” Amics de Junts, deixeu clar que a partir d’ara “anireu a rolex”. Ara, no sé quants en trobareu…
