Un dia establírem el dret de vaga i vam començar a fer-nos els demòcrates. Com si no complir la teva obligació fos cap dret. L’anomenat dret de vaga és una de les coses més obsoletes que ens ha arribat d’aquell llenguatge de fa ja més d’un segle. Encara hi ha qui parla de classe obrera i de lluita de classes. Així no anem enlloc. Però hi ha estudiants adolescents que s’empassen l’esquer i s’ho creuen i et diuen que dijous no vindran a classe perquè faran vaga. Estudiants gens oprimits, estudiants que fins i tot presenten documents signats per la seva família en què se’ls autoritza a no assistir a classe en dia lectiu. L’única opressió és aquella que la teva deixadesa exerceix damunt la teva voluntat, noi. Jo no sóc demòcrata. Ho dic així de clar. No sóc demòcrata, si més no d’aquesta “democràcia” de vol tan baix, tan gallinaci. I no ser demòcrata no vol pas dir no ser partidari de la llibertat. D’aquella llibertat, però, que t’arriba després d’haver complert el teu deure i la teva obligació. El dret de vaga és un contrasentit, és un terrible oxímoron que cal abolir. És urgent. Si encara tens feina i vols conservar-la, treballa més i deixa de queixar-te. Si no en tens, si t’has quedat sense, fes servir la teva imaginació i mira de crear la teva pròpia feina, el teu propi lloc de treball. No hi ha res que sigui de franc. Durant un temps potser ens han fet creure que això era així. Però mira on som. Treballa més encara que sigui cobrant una mica menys. Ens ho hem gastat tot i d’on no n’hi ha no en pot rajar. I si ets en edat escolar, en edat de formació, estudia, estudia més cada dia perquè saber et fa lliure i no saber et fa esclau. I el pitjor, al capdavall, és fer fallida com a persones.
