Aquell miserable fuster, pobre, brut, coix i entabanador puja dificultosament les escales del cadafal. Joan Malet, el popular caçador de bruixes, queda quiet i callat a dalt de l’atrotinada plataforma de fusta. Comença a contemplar tot un seguit de dones acusades de ser serventes del maligne. Les toca sense miraments, les magreja amb les mans brutes i confirma les sospites que el populatxo havia llançat.
–Bruixa! És una bruixa! –bramava i repetia Malet després d’examinar cada dona.
–Pengeu-la, enforqueu-la, mateu-la i cremeu-la. Feu que mori! –El públic implorava frenèticament més repressió. Suplicava extasiat poder degustar la purga i l’extermini.
Pels volts del segle XVI la cacera de bruixes va regalar a Catalunya episodis cruels i nefastos. Personatges foscos i tenebrosos com Joan Malet van sortir dels seus nius i es van enriquir aprofitant-se dels temors d’un poble poruc i fanàtic. Per descomptat, en els països protestants la repressió contra les suposades bruixes va ser molt més penosa i sanguinària. Malgrat tot, a la catòlica Catalunya, fins que el Sant Ofici no va posar-hi remei, la purga i la sang van regar els carrers del Principat.
Castigar el dissident, el qui no pensa com nosaltres, el qui molesta, el qui desentona, el qui traspassa els límits o el qui decideix caminar amb llibertat ha estat comú en totes les societats. Encara més en societats moralistes com la catalana. Els fanàtics religiosos sempre persegueixen els transgressors. També ho fan els gestors dels partits polítics, els dirigents dictatorials, els biopijos, els monitors d’esplai, els apassionats de Txarango o, en el passat, l’entusiasta Guàrdia Roja de Mao Zedong.
Repressors nostrats
A Catalunya les ganes de perseguir tot allò divers són cada dia més perversament presents. Sobretot en aquells grupuscles progressistes de somriure a la boca, ateneu popular i abraçada fraternal. Rere tota abraçada fraternal s’hi acostuma a amagar una ganivetada monumental. Sembla ser que la CUP ens torna a brindar un nou i tètric episodi de represàlia, censura, vaporització i càstig depuratiu.
Poble Lliure, un dels partits integrats a la CUP, ha comunicat que es presentarà a les eleccions espanyoles. Concórrer a les generals del 28-A em sembla un acte estèril, inútil i evitable; amb tot, ells ja són prou grandets per decidir com volen perdre el temps. Davant d’aquesta decisió, alguns cupaires han advertit que la decisió dels hereus del MDT afectarà les relacions internes i “podria tenir conseqüències”. Recordem que, no fa gaire, la CUP va declinar presentar-se a les eleccions d’Espanya.
Podem afirmar, doncs, que l’esperit de Joan Malet ha reaparegut fantasmagòricament a l’escena pública. Diversos sectors de la CUP ja preparen la purga contra Poble Lliure. Segurament la repressió anirà més enllà de les tensions habituals. Ja no es conformaran amb crear comptes anònims de Twitter per denigrar i estigmatitzar els companys de militància. Ara els inquisidors ja preparen els punyals. Ara les companyes anticapitalistes han ensumat sang i ho volen tot. S’acosta una guerra dins la CUP.
Com ho fareu anar, això?
Com seran aquestes “conseqüències” contra Poble Lliure? Obrireu expedients als militants díscols? Podria ser. Enviareu els comissaris de la txeca invertebrada a perseguir-los pel mig de les festes populars? És una estratègia tan suada que pot esdevenir real.
Tanmateix, Poble Lliure és una formació política sobirana. Una entitat que sobiranament pren les seves decisions. És un partit autònom amb militants que lliurement —i molts cops amagant la seva militància— decideixen ingressar dins la CUP. Davant d’aquest fet, Endavant-OSAN, l’altra família enfrontada, manté una visió diferent sobre la suposada autonomia dels seus adversaris. Les tensions venen de lluny però ara, a més a més, molta gent de la CUP demana l’expulsió de Poble Lliure. I com ho fareu?
Com practicareu l’expulsió si molts militants han entrat dins la CUP callant la seva militància a Poble Lliure? Com ho fareu? Anireu a l’assemblea, mirareu el vostre company i li preguntareu si és díscol? Li registrareu la cartera? Analitzareu les pàgines del Facebook que li agraden? Enviareu esbirros com quan volíeu saber qui gestionava Arran Pedralbes? Els anireu expulsant un a un? Fareu una ordre general? Els expulsareu del Grup d’Acció Parlamentària? Què penseu fer, colla de valents?
