Les raons per les que una persona es veu forçada a dormir al carrer són de necessitat, al trobar-se fora del sistema econòmic i sovint fora del circuit assistencial i de suport social que estableix condicions per a ser-hi. El perfil és un home migrant normalment jove, sense suport familiar i també dones en menor proporció.
En un moment en qu+e l’enginy de fabricants de mobiliari urbà i administracions dificulta que una persona pugui dormir a un lloc públic posant entrebancs amb punxes, braços entremig de bancs públics, seients enlloc de bancs, ocupant amb pilones els espais perquè no pugui estirar-s’hi, etc. És benvinguda una iniciativa en sentit de millorar les condicions d’aquestes persones.
La vida diària en moviment d’un lloc a l’altre de la ciutat no facilita apropar-se a un alberg, que a més tenen llista d’espera perquè estan saturats i a voltes les condicions de convivència amb altres usuaris d’aquestes instal·lacions poden resultar dificultoses.
Les causes del sense llarisme poden ser moltes i no és estrany que a més hi hagi inferència d’addiccions i de patologies mentals com l’esquizofrènia i neuro-degeneratives.
Aquestes persones que viuen i dormen al carrer són a Barcelona unes 2.500, a Badalona 1.200, segons el cens que han efectuat associacions socials sobre el territori.
Per protegir-se de la intempèrie i preservar privacitat fan servir com a cobertura uns carrtons reutilitzats del consum del primer món.
La precarietat és evident. Els cartrons actuen com un aïllant, són opacs i permeten obertures per respirar, però es fan malbé quan es mullen i també creen rebuig dels ciutadans en veure un entorn desendreçat, a reclaus d’escala i zones comunes de l’exterior d’edificis de veïns. La reacció adversa és cada cop més furibunda envers aquest col·lectiu, que es troba al focus de noves-velles ideologies que tenen com eix la discriminació dels més febles.
La proposta de l’Aixopluc és una caixa triangular de cartró tractat anti humitat, que permet una persona estirada dins, amb una cobertura que pot durar dies, es pot plegar i transportar, solucionant mínimament les dificultats d’aquestes persones que es veuen dormint al carrer i que a voltes han de competir per un banc del parc, o un reclau que els proporcioni protecció i intimitat, tan important per evitar les agressions, sobretot a dones.
Aixopluc ha estat realitzat per experts en disseny i producció gràfica, en col·laboració amb entitats i assistents socials. El màster de neuromàrketing IQS, estudiants UAB, el Col·legi oficial del Dissenyadors, la parròquia de Santa Anna de Barcelona, entre altres.
La preferència en utilitzar cartró, és per mantenir el mateix material que s’utilitza actualment, evitant frens de l’usuari i alhora passar més desapercebuts enfront altres opcions com tendes de campanya, inclús per evitar robatoris.
Aixopluc és una solució transitòria que no dignifica a la persona, però pot evitar agressions, instal·lacions precàries i fins i tot malalties respiratòries a conseqüència del fred, aigua i corrent d’aire. A diferència de les tendes de campanya, evita l’efecte campament als carrers de les ciutats, desperta encara més alarma social i dels veïns.
Veiem en l’Aixopluc un ajut per l’usuari que li procura una millora a la situació actual, adaptant-se al seu nivell, fent que el reconegui no com un cos estrany, sinó com un element que li pot resultar d’utilitat.
Es farà un focus group amb cuidadors i experts del moviment sense llarisme i també amb usuaris, seguida d’una prova pilot, tan bon punt es disposi d’unes unitats confeccionades.
La prova pilot es farà amb usuaris de l’hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna, de Barcelona.
Els resultats facilitaran incorporar les millores i modificacions.
Les entitats socials d’acollida distribuiran les caixes Aixopluc a demanda, fins que s’acabin.
Si l’actuació té èxit, es procurarà involucrar altres operadors i sufragar noves produccions.
El pressupost previst d’aquesta acció és d’aproximadament 6.000€. La col·laboració de professionals és voluntària.
