Desafecció per part de qui? Dels polítics vers el poble o de nosaltres vers els polítics o la política en general.
Jo no sé qui està més desafectat si els polítics persones vers nosaltres, persones, poble, vers polítics.
Últimament sembla que sigui igual com anomenem les coses, mentre digui “isme” al final, tot s’hi val. Hauré de tornar a recuperar la Gran Enciclopèdia Catalana amb les actualitzacions, clar, a veure si m’ajuden a poder veure o entreveure almenys amb claredat tot el que intenten dir-me amb sigles, plis, plas, frog, plug, nyap… Mira, el nyap sí l’entenc. I el rave, també, què ens importa un rave? També descrit als mots encreuats de “La Vanguardia” com el menys tingut de les verdures, el rave. I un rave!
Sabeu, els que em llegiu, que m’agrada jugar amb les paraules, les separo, ajunto i les poso com em sembla i em ve de gust. Mireu, des de petita que ho faig, i ara, de gran ja no canviaré.
En podem analitzar algunes, com jo me les miro, està clar.
Separatisme: caiguda en desús i no utilitzada, aquesta ja no val.
(no sé perquè, l’arrel, separat es fa servir cada dia més)
Independentisme: total!, perfecte! de moda.
Nacionalisme: ja no sé què vol dir, buscaré a la enciclopèdia catalana.
Semenfotisme: què vol dir aquesta paraula?; Arrel: cromosomes masculins (Y) en massa i disparats. Cromosoma Y, només, clar, i la posen tota junteta, que ,no la posen com cal, “se m’en fot”, per una sola raó, no us penséssiu, no li queda bé l’isme.
Populisme: una altra, què vol dir? Arrel: Populus, poble i poc apreciada, més aviat es diu amb menys preu.
Tot plegat provoca un sisme, de força grau, entre la societat i la “classe” política
Heu anat mai a un acte, sí, oi?, no us sobte una cosa? quan algú dóna la benvinguda a la gent…(li toca aixecar-se i parlar, cosa no gens fàcil) diu : Bon dia i saluda primer (segons protocol) a les autoritats i jo em pregunto, qui són aquests?
Els que en saben, diuen: bon dia Honorable Senyor Y, bon dia Honorable Sr. Z, bon dia Senyora X, i al final de tot, quan ja la taula està servida, amb títols i titolets inclosos, llavors sí, resta d’assistents. I…agafen arrencada… bon dia amics i amigues; senyors, senyores; ciutadans i ciutadanes (que ara també queda molt bé).
Bon dia a tots i a totes i benvinguts els altres! o benvinguts tots! perquè separatisme està de moda, encara que no ens agradi , i els més desarrelats, més desafectats, no som precisament nosaltres són ells.
Cal tant glamour?
Cal una gran dosi de realisme en aquesta societat, tota , sense separatismes.
Acostament? -També de moda- Us heu d’acostar? i perquè us heu separat? El populus us ha dit que ho féssiu?, o us sentiu l’epicentre del sisme i això us fa més importants i correu amb egos inflats que no van enlloc, i llavors ve el rebuig? No sabeu que allà on hi ha l’epicentre és on es fa més mal?
És una conseqüència probablement del tot plegat. Que tinguem sort!