Per decisió del Sant Pare Francesc, mossèn Joan Planelles ha estat designat nou arquebisbe metropolità de Tarragona. El relleu s’ha realitzat després que l’anterior bisbe, Jaume Pujol, presentés la seva renúncia en complir 75 anys. Fins ara, Planelles era rector de Jafre, Garrigoles, Colomers, Foixà, Rupià i la Sala, administrador parroquial de la Tallada d’Empordà, Marenyà i, des del 2015, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Fins fa poc, s’especulava amb la possibilitat que un clergue castellà fos triat per dirigir el bisbat més important de les terres catalanes. Ara sabem, però, que l’aposta per l’Església Catalana i per tenir bisbes catalans segueix encara en peu. Malgrat tot, la pontifícia decisió ha provocat curioses reaccions en sectors de l’opinió pública castellana. Una de les reaccions més contundents ha estat la del famós dramaturg i bufó Albert Boadella.
Boadella i la seva esposa van tenir una topada amb mossèn Planelles arran d’una estelada que onejava al campanar de Jafre —municipi de majoria absoluta independentista. El rector va argumentar que, per petició dels veïns, s’havia decidit penjar la bandera i que, si ho volia, el matrimoni podia penjar la bandera espanyola a casa seva. Les tensions han seguit i, des de fa uns dies, el còmic espanyol està animant altres connacionals a no marcar la casella de l’Església en la declaració de la renda.
Preludi d’una heretgia?
Tot i que jo desconeixia el perfil catalanista del rector de Jafre, no desconeixia pas l’obediència que els cristians devem al Sant Pare. Em sorprèn la facilitat i lleugeresa amb la qual Boadella ha anteposat la insignificant existència terrenal d’una nació al compliment de les seves obligacions amb l’Església de Roma. Recordem un imprescindible fragment de l’Evangeli de Sant Mateu: “Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar: Et donaré les claus del Regne del cel. Tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel; i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.” (Mateu 16: 18-19).
Crist va dir a Sant Pere que el que decidís a la terra tindria una repercussió al Cel i, segons la successió apostòlica, el Papa Francesc és el legítim successor de Sant Pere. Oposant-se a la decisió del cap de l’Església Universal, Boadella està avançant per camins incerts que l’acosten a l’apostasia i al risc de la condemnació.
Ara em ve a la memòria un altre fragment de l’Evangeli de Sant Mateu. En un determinat moment, buscant que Jesús digués alguna paraula comprometedora, els fariseus —exhibint la seva malicia— van preguntar al Fill de Déu si era correcte pagar els tributs al Cèsar. Llavors Crist va demanar que li portessin una moneda.
—De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
Li responien:
—Del Cèsar.
Jesús els diu:
—Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
(Mateu 22, 15-21)
En el seu testament polític, el pretendent carlí al tron d’Espanya Carles VII (1848-1909) va dir que “La vida dels homes és tan sols un dia en la vida de les nacions.” Anant més enllà, hem de tenir present que la vida de les nacions no representa ni un segon en la vida de Déu. Déu és etern i l’Església —com a Cos de Crist— sobreviurà no només a Catalunya sinó, també, a Espanya i tantes altres caduques construccions humanes. Castella, Portugal o Catalunya són nacions nascudes segles després del naixement de l’Església. Són nacions originades en moments on la Cristiandat estava essent escombrada de la península ibèrica i són, també, nacions que desapareixeran, mentre l’Església seguirà en peu il·luminant una humanitat cridada a la unitat.
Cal posar seny i calmar els ànims. Albert Boadella ha d’entendre que les seves foteses no poden dirigir-se a un enfrontament amb Roma. Com va dir Sant Agustí d’Hipona: Roma locuta, causa finita. Si persisteix en la seva voluntat ha d’acceptar l’apostasia i, si ho vol, establir herèticament una secta nacionalista on la unitat d’Espanya estigui per sobre de la decisió dels ministres de Déu.
Tu es Petrus, et super hanc petram aedificabo Ecclesiam meam, et portae inferi non praevalebunt adversus eam: Et tibi dabo claves Regni coelorum. Quodcumque ligaveris super terram, erit ligatum et in coelis; et quodcumque solveris super terram erit solutum et in coelis.
(Mateu 16: 18-19)
(Article publicat anteriorment, pel mateix autor, al Diari Gran del Sobiranisme)
