Albert Jané (Barcelona, 1930) és una persona conspícua en el món de la llengua catalana. Escriptor, lingüista i traductor. Estudià peritatge mercantil, però ben aviat es decantà per l’escriptura i la gramàtica. Una de les persones que més l’influïren fou Enric Moreu-Rey, filòleg i escriptor. Formà part de les primeres fornades de professors de català de la postguerra. L’estudi de la gramàtica i la precisió del llenguatge, en el coneixement del vocabulari genuí, han estat centres d’estudi molt importants en la seva obra. Els seus vincles amb la revista Cavall Fort, que dirigí entre el 1979 i el 1997, són molts i estrets. Des de l’any 2000 forma part de la Secció Filològica de l’IEC.
El passat dilluns 17 de juny rebé el 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. La deliberació del jurat corresponent fou, per tercer cop en la història del premi, unànime. En el llibre que es facilità als assistents el dia de la cerimònia, hi surt definit d’aquesta manera: «Referent indiscutible. Creador silent i treballador incansable per la llengua catalana de tarannà humil, modest i determinat.» I, tot seguit, hi apareixen cent onze adjectius, que qualifiquen, amb encert i precisió, els molts camps que ha conreat al llarg de la vida així com la seva manera de ser i de procedir.
Tinguérem el goig de poder assistir a l’acte. En ràpida cavalcada de records ens vingueren al cap uns moments molt especials i entranyables en relació amb ell i que sempre associarem amb la paraula agraïment. El primer fa referència a un dels llibres que més ens marcaren en la nostra infantesa: l’antologia D’ara i d’abans, confegida per Albert Jané i il·lustrada per Llucià Navarro. Aquell volum ens feu entrar en el circuit de la literatura catalana quan encara no teníem deu anys. I el segon; al curs de correcció de textos que l’any 1998 tinguérem el goig de fer amb el mestre a l’acadèmia Vèrtex (Barcelona), del qual brollà una font inexhaurible d’aprenentatges i, alhora, suposà l’inici d’una bona amistat.
Per al número 112 de la Revista Llengua Nacional (3r trimestre del 2020), li férem una entrevista de què ens agradaria recuperar la seva resposta en relació amb l’actitud que hem de tenir amb la llengua. «Ha de ser d’optimisme tàctic. Les circumstàncies ens poden portar a ser pessimistes, però hem de ser optimistes. Ho defenso com a estratègia. Per principis. La llengua en sortirà més beneficiada. L’actitud és molt important».
