Som en un temps en què les persones que deixen de creure en la salvació de l’ànima ja no els queda res més on aferrar-se sinó el puritanisme de la salut. Fes-me petons! Besa’m! No, que agafaríem la grip. La saliva conté no sé quants milions de partícules nocives que encomanen la malaltia. Vaques folles, grip aviària, canvi climàtic, grip no sé de quin tipus. Por, por i més por. I alarmes de tota classe. Fumar i beure són coses que fan molt de mal i que tard o d’hora s’acaben pagant. El tabac i l’alcohol són els meus enemics, ja ho sé. Em dominen la voluntat i em fan sentir com un xitxarel·lo, un taral·lirot, a la deriva. Però els combato com puc i me’n sortiré sense patiment perquè arribat el moment, que ja no trigarà, serà un plaer abandonar-los. Ara bé: vaig continuar menjant com si res carn de porc, de vaca i de pollastre; això del canvi climàtic no m’ho he acabar de creure mai, si no és que em fa l’efecte que el clima ha canviat sempre des que el món és món i hi ha humans que l’habiten; he viscut sempre d’esquena a la dictadura ecologista perquè crec haver estat prou respectuós amb les meves coses i amb les dels altres i perquè de petit ja m’ensenyaren a no malmetre res del que ens ajuda a viure; i naturalment continuaré fent petons, petons castos a la família i d’aquells amb rosca i llengua a les noies que estimi i que m’enamorin. Només faltaria. Sembla que vulguin que ens morim d’una atac de salut. Petons i més petons. Demostració de l’amor i de l’efecte. Ens en volen privar. Doncs no, al contrari: Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa, / la seda dels seus rulls com el pecat més dolç / -i l’espatlla ben nua / ben blanca / l’ombra corba / incitant / de l’esguard: / encara un altre bes / un altre / un altre / -quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!
Sí, sí, allò que Salvat ens ensenyà.
