Pere Estupinyà no és un lladre de cervells convencional més aviat és un sibarita del coneixement científic amb unes ganes i una passió per comunicar que l’han convertit en un saquejador del pensament i de les idees dels savis més brillants del planeta. El nostre particular atracador a més a més té una capacitat espectacular per transmetre continguts complexes amb una subtil ironia que sedueix a l’instant.
Confessa la seua adicció a la ciència i manifesta que la vocació de comunicar és per “compartir”. La seua claredat expositiva el du a emprar un símil de l’ experiència vital en la que es pot sentir identificat qualsevol amb el repte per traslladar idees als als altres i que, segons ell, és “la que pot tenir una persona quan al eixir del cinema després de vore una pel·lícula que li agrada ho vol explicar”.
“La meua passió és la ciència”. Recorda que va obtenir una beca de periodisme científic al Massachusttes Institute of Techonology (MIT) on tenia com a repte aprendre ciència “d’una forma absolutament lliure per després ser capaç de transmetre-ho millor a la societat”.
“La ciència”, comenta amb un gran entusiasme, “et permet veure coses que de ninguna altra forma sabríem de la seua existència. Si mires al cel i veus estrelles, les veus estàtiques. No veus matèria obscura, no veus forats negres, no veus que s’estan separant de manera accelerada. És la ciència que et permet descobrir tots aquests espais de la realitat”.
Aprofundeix amb la reflexió aportant un altre exemple en relació al cos humà perquè valora el fet de “conèixer com unes molècules intervenen en mantenir-nos desperts, sentir-nos atrets per una persona i no altra”. En aquest sentit, assegura que “eixa neuroquímica celebral afegeix una dimensió molt interessant al que és la natura humana”.
Ninguna de les aportacions que plantetja té rebuig però, entre totes, em quede amb la història de Hugh Herr a qui li amputaren els dos turmells però camina normalment amb uns substituts electrònics; “és més, assegura que quan tinga 80 anys ell tindrà uns turmells fantàstics. A banda d’aquets turmells en té altres per escalar i diferents models per altres activitats”, apunta alhora que recalca que contactar amb científics com Herr és una de les raons que fa excepcional haver estat al MIT. “Es apassionat parlar amb aquesta gent que decideix el futur del mòn en l’àmbit científic”.
“No som éssers tan racionals com pensem”, assevera i explica que la percepció en el procés de prendre decisions és fonamental; al·ludeix a l’economia on es fa un anàlisi racional de quina és la millor opció i perquè; “la visió clàssica dels economistes és que som éssers racionals, tanmateix, la percepció inicial és clau en el procés de prendre decisions i això condiciona tots els plantejaments racionals; aleshores, el cervell t’enganya no només quan no saps d’una cosa sinó també qua ets un expert; tot i que empra mecanismes diferents”.
Ha estat un privilegi robar-li una miqueta de temps a aquest divulgador científic que ha presentat , a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, el seu llibre “El lladre de cervells“, on recull les converses amb els científics més importants del món sobre neurociència, cosmologia, genètica, psicologia humana i sociologia de la ciència, entre d’altres disciplines.
