Vull pensar que sí. De moment estic ben content perquè s’ha vist frenada la vida política del presumptuós virrei Josep Enric Millo i Rocher, que s’anava enfilant amb gestos tan fastigosos com negar la sala d’autoritats al president Torra, la carta als alcaldes dels pobles de Catalunya sobre els llaços grocs i la conferència al Círculo Ecuestre. La sortida de Millo pot oxigenar la relació entre el Palau de la Generalitat i el palauet del carrer Mallorca. Caldrà, però, examinar amb detall el virrei socialista. Cada cosa al seu temps.
Un gest groller feu que Millo denegués al molt il·lustre president de la Generalitat de Catalunya Joaquim Torra l’ús de la sala d’autoritats de l’aeroport del Prat per tal de desplaçar-se a Madrid, on anava a visitar els presos polítics. La sala permet a les autoritats esperar fins a l’hora de l’embarcament, des d’on són conduïts en cotxe fins a les escaletes de l’avió. Membres de l’entorn del president van expressar indignació per un tracte denigrant i humiliant. Torra l’ha contraposat al tracte rebut en les tres presons de Madrid. Em vaig sentir cap de Govern a Madrid i menyspreat a Barcelona. Groller virrei Millo.
Millo escriu que ha enviat la carta a tots els alcaldes de Catalunya per tal que els Ajuntaments mantinguin la neutralitat als espais públics, ja que són de tots els ciutadans i no només dels qui expressen una determinada opció política. És el seu error fonamental: repeteix que ningú té dret a ocupar un espai públic que és de tots amb símbols que són d’uns quants. No s’equivoqui ja més: el poble captiu és el tot. El joc de tots i uns quants és molt equívoc quan es tracta de pobles captius, pobles sotmesos per la violència repetida de les armes com fan els borbons des de Felip V a Felip VI –IV i V segons el compte de la Corona d’Aragó, ja que Felip I no fou mai rei a Catalunya. Tots som un poble, el dels llaços grocs, els teus són els ocupants. Botxí virrei Millo.
A la conferència pomposa al Círculo Ecuestre, “Cataluña: estabilidad, cohesión y crecimiento”, se les dona de teòric normalitzador de l’aplicació de l’article 155 amb l’objectiu de restaurar l’ordre constitucional i defensar la neutralitat institucional. Comentava la moció de censura dels socialistes amb el suport de l’esquerra més bolivariana i el secessionisme populista com a irrealitzable. El teòric Millo amenaça, no té pas llums, ni sap fer res més. El 155 tornarà si se segueix el camí d’abans. El 155 és un procediment que quedarà per al futur si fos necessari. Assegura que el govern espanyol estarà vigilant el rumb que agafi el nou executiu català. Amenaçador i vigilant Millo. Passi-ho bé. Bon vent i barca nova. Esperi destí.
