El Gimnàstic de Tarragona va caure per 2-0 a l’Estadi Carlos Belmonte d’Albacete mostrant una imatge molt pobra. La fragilitat defensiva va impedir als grana sumar a la localitat manxega, i el porter Becerra va evitar que la golejada fos major. Els aficionats que érem al camp de l’Albacete Balompié vam poder observar com l’equip tornava a oferir una actuació que deixava molt a desitjar.
Una setantena d’aficionats nastiquers ocupàvem la zona visitant de la graderia, amb ganes de celebrar la segona victòria consecutiva amb el nou entrenador, Enrique Martín, a la banqueta. El triomf davant l’Oviedo en el darrer sospir havia fet tornar l’optimisme al Nou Estadi, però la derrota d’aquest divendres, i tenint en compte la imatge, suposava un autèntic bany de realitat.
La primera oportunitat del matx va ser per al conjunt manxec, i feia estirar Becerra per evitar l’1-0. Quatre minuts més tard, una jugada per la dreta acabà amb una rematada de Zozulya des de l’interior de l’àrea petita i obria, d’aquesta manera el marcador (1-0). Gerro d’aigua freda ben d’hora per a un Nàstic que, en comptes de reaccionar, continuava encallat. L’Albacete buscava canvis d’orientació per crear superioritats a les bandes, i se’n sortia prou bé. En pocs minuts, els locals van gaudir de dues oportunitats que van tornar a fer lluir el porter del Nàstic Becerra. El segon gol no va tardar en arribar. A la sortida d’un córner, i aprofitant la passivitat defensiva, Zozulya posava el 2-0 al marcador. Els grana seguien mostrant-se molt tous en defensa. Poc abans del descans, Isaac Becerra va tornar a intervenir per evitar el tercer.
La segona part va tenir ben poca història. Passaven els minuts i començàvem a tenir coll avall que la derrota seria un fet. No hi havia cap indicador que ens fes pensar en un possible empat. Els manxecs seguien arribant a l’àrea de Becerra amb facilitat, però no aconseguien batre per tercer cop el porter grana. Quan s’havien disputat tretze minuts de la segona meitat, Enrique Martín va moure la banqueta: Tete per Fali i Barreiro per Manu. Més tard entrà al terreny de joc Dumitru substituint Suárez. El Nàstic va disposar d’alguna acció d’atac (més que a la primera part), però sense acabar de posar a prova el porter Tomeu. Brugui va gaudir de l’ocasió més clara amb un xut amb la cama no hàbil des de la frontal.
Els de Martín no milloraven en cap dels aspectes del joc, i s’esfumaven les opcions, si és que n’hi havia, de sumar algun punt al Carlos Belmonte. El partit va finalitzar (ho esperàvem perquè amb el fred que feia i amb el joc que vèiem no era una situació gaire còmoda tot plegat) amb derrota del Nàstic, la primera en l’etapa d’Enrique Martín al capdavant de l’equip.
Tocava tornar d’Albacete, però sense poder evitar la decepció. El Nàstic no va fer un bon partit, això és clar, i hi ha moltes coses a millorar. Però per sort, encara tenim marge de millora, i de maniobra, per revertir la situació.
