En els últims dies de l’any 2025 va saltar a la palestra una notícia procedent del Baròmetre sobre la religiositat elaborat per la Direcció General d’Afers Religiosos, que no per sabuda deixa de sorprendre: dos de cada deu catalans no saben què se celebra per Nadal. Aquesta dada s’aprecia més en els joves de les darreres generacions. Una causa, no pas l’única, però, d’aquest analfabetisme religiós, és que un 90% dels alumnes dels instituts públics ja no tenen l’asignatura de Religió en el currículum escolar i, per tant, presenten un desconeixement no només de la religió catòlica majoritària sinó també d’altres formes religioses amb les quals convivim.
Desconèixer l’origen del Nadal aboca a una despersonalització de la identitat personal i col·lectiva que durant segles ha afaiçonat la nostra cultura en aquesta part del món. Fa anys que ja havia observat una completa ignorància en la lectura de manifestacions artístiques com ara l’escultura i la pintura que es mostra en esglésies i museus. No es pot interpretar una pintura amb personatges procedents del Vell o del Nou Testament sense tenir-ne cap notícia. Tampoc no es pot fer una lectura en l’àmbit popular. Per exemple: els pessebres no són simples posades en escena de figuretes com en una maqueta: són quadres vius del relat del naixement de Jesús i el relat espiritual i simbòlic que l’acompanya.
No tenir les referències del que en la meva època escolar s’anomenava Història sagrada dilueix la capacitat d’inspiració que per a la vida quotidiana poden tenir els textos bíblics al marge de si s’és creient o no. Llegir la Bíblia i els textos clàssics proporciona una bona base per a la nostra humanitat sempre per fer. Naixem persones, però humanes ens en fem pel camí. Sobre una bona base cultural –i la religió és també cultura- s’hi pot construir una humanitat amb valors sòlids per a la convivència com la compassió, la caritat, la tolerància, la fraternitat i el respecte per la dignitat i l’espai dels altres. Els textos clàssics i les escriptures sagrades mostren models d’aquest capteniment que cal despertar en el nostre interior per a fer-lo útil per a nosaltres i per als altres. Els referents ètics i morals orienten en moments de confusió i sens dubte en necessitem en els temps tan àrids i cruels que vivim. No és una bona notícia, doncs, la manca de coneixement no ja de l’origen de la festa del Nadal sinó de la cultura i bellesa que aquest esdeveniment de signe religiós ha creat en la nostra història col·lectiva. La memòria històrica passa també per la memòria del que han viscut els nostres avantpassats en tots els aspectes de la vida i el religiós és un dels més rellevants per com va posar els fonaments a la cultura que ens dibuixa en el fons i en la forma com a éssers humans amb els valors humans que, amb les seves llums i ombres, és clar, han creat tanta bellesa i procreat tanta bondat. I és que tant la bellesa com a creació humana, com la bondat fruit del positiu de la nostra humanitat, cal aprendre-les i cultivar-les a casa, a l’escola, a la feina, a tot arreu.
