A aquestes alçades de la campanya segurament hi ha moltes enquestes, però les desconeixem. I cap de les que s’ha publicat fins ara, per la seva opacitat intolerable, mereix ser tinguda en compte, i n’hauríem d’exceptuar només la de El Periódico i la del CIS, tot just començada la campanya.
Així, sense enquestes vàlides o dignes de ser considerades, hem anat molt a les palpentes. O directament només ens hem pogut guiar pel nostre instint o percepció. Arribem a les últimes hores de campanya electoral amb un escenari molt diferent del de l’inici de la campanya, però farcit d’incògnites sobre el que està passant i passarà.
El desconcert unionista sembla descomunal. L’unionisme havia dipositat totes les seves esperances en que la candidatura impulsada per Podemos, Catalunya Sí Que Es Pot, aconseguís, pel flanc esquerranós, rebentar el caràcter plebiscitari de les eleccions.
Però aquesta maniobra va fracassar estrepitosament. Constatat aquest fracàs, l’unionisme «oficial» s’ha dedicat a amenaçar, mentir i intoxicar en relació al que seria d’una hipotètica Catalunya independent, però ho està fent amb una patositat i improvisacions extremes.
Per la seva banda el nerviosisme extrem a les files de l’unionisme progre de CSQEP els ha portat a fer un discurs etnicista repugnant, insòlit en els posicionaments progressistes al nostre país (al PSUC sense anar més lluny).
I així, a les fosques, a les palpentes, és que l’anàlisi del que està passant es fa molt difícil. Com puc valorar què està passant entre el votant tradicional d’ICV si cap de les enquestes no ha publicat dades que permetin observar aquesta qüestió?
Només tenim un indici, quan Carles Castro a LV explicava que CSQEP beu fonamentalment d’antic votant de PSC-PSOE. Si tenim en compte que malgrat aquest transvassament de vot les seves opcions no es mouen en relació al vot que tenia ICV-EUA, podem deduir, a les palpentes, que el vot indy que tenia ICV-EUA no els segueix en aquesta aventura, i que s’està desplaçant o bé cap a la CUP o bé cap a Junts pel Sí.
Igualment s’assenyalava que el creixement de Ciutadans és fruit del desplaçament de vot d’antics votants de PSC i de PP. L’enquesta de El Periódico, a començament de campanya, ens deia que entre PP i C’s hi havia la tercera, en volum, bossa d’indecisos en el seu vot. No tenim més pistes per saber com va aquest particular combat. C’s ha punxat aparatosament en els mítings en algun dels seus feus, com Cornellà, però no tenim cap dada que ens aproximi demoscòpicament a com estan evolucionant els votants de PP i C’s.
Un altre dels grans interrogants de la campanya i les eleccions és què passaria amb el vot moderat, més conservador, que fins ara havia estat votant CiU. Cap enquesta ens ha proporcionat dades com per poder seguir l’evolució d’aquesta bossa de vot. Només, altre cop, Carles Castro a LV deixa anar alguna insinuació, a partir d’unes dades que només ell té i que no comparteix. Diu que el vot d’Unió bàsicament provindria d’antics votants de PP i de C’s i, en menor mesura, d’un petit percentatge de votants que anteriorment havia votat CiU. La vergonyosa opacitat dels mitjans, convertits ens agents actius del conflicte, fa que no tinguem cap dada al respecte. L’enquesta de LV atorga representació parlamentària a Unió, però són els únics, i són els amiguetes. Així doncs el que intuïm, a les palpentes, és que Unió ha fracassat en l’intent unionista de construir un espai electoral petainista. Tot indica, tot, que Unió no entrarà al Parlament. Com pot afectar això, el 27S, al votant que s’havia pensat votar-los? Una incògnita. Jo entenc que un antic votant de PP o de C’s, que s’havia plantejat votar Unió perquè no era tan delirantment espanyolista, a la vista de que no obtindrà diputats, reconsideri el seu vot, i segueixi dipositant-lo en les opcions que fins ara havia votat.
De retruc, si aquesta anàlisi fos correcta, podríem inferir que Junts pel Sí ha aconseguit retenir el vot moderat que fins ara havia votat CiU. És a dir, que un dels flancs d’incertesa que podia tenir una candidatura com Junts pel Sí s’ha «despejat» satisfactòriament, i no ofereix vulnerabilitats a la causa del Sí a la independència.
La franja de votants que més incerteses ens planteja és la que es mou en el triangle Junts pel Sí/CUP/CSQEP. És l’única, a més, com ja vaig explicar, que implica un transvassament de vot entre blocs, entre el bloc del Sí i el bloc del No.
Tot sembla indicar que el vot indy que havia tingut ICV-EUA s’està desplaçant cap a CUP o Junts pel Sí. Però no sabem, ningú no ens ha donat dades, de la magnitud i característiques d’aquest desplaçament devot.
Així, ens falten dades per saber les característiques del creixement de vot de la CUP que projecten totes les enquestes. Prové d’aquests sectors d’ICV-EUA? Prové de l’abstenció? O prové de la frontera amb Junts pel Sí: a les palpentes, podem considerar que aquesta frontera (Junts pel Sí/CUP) és, ara mateix, un dels punts més delicats del procés, que més el pot condicionar.
La CUP ha fet una molt bona campanya. Molt comoda, també cal dir-ho. Hi ha estat, sense ser el blanc de ningú, i com si no hi hagués estat, ha pogut fer i dir totes les ocurrències que li han passat pel cap, sense desgast i sense exigència. A més, en Baños s’ha revelat com una extraordinària tria com a cap de llista.
Si els vots de la CUP surten majoritàriament del seu votant tradicional i de les fronteres amb l’abstenció o el vot a opcions que ara serien considerades del NO, és una excel·lent notícia per al procés. En canvi, si els vots de la CUP surten de la frontera amb Junts pel Sí, el resultat pot ser terrible. Avui, Mare de Déu de la Mercè, la regidora de Ciutat Vella del govern muncipal de la sra. Ada Colau (Barcelona en Comú), on hi ha ICV i Podemos ha fet públic que votarà CUP. Aquesta és la gran vàlua estratègica que té la candidatura de la CUP desagregada de Junts pel Sí, que permet recollir tota una sèrie de vot que d’altra manera perdríem. Aquest posicionament de la regidora de Colau és una gran notícia, i permet intuir que, efectivament, que CSQEP no ha connectat gens amb bona part del món polític que va permetre a la Colau guanyar les eleccions a Barcelona. La inhibició de l’alcadessa de Barcelona ha estat també una bona notícia per als partidaris del Sí, atès que és una evidència que el seu carisma hauria pogut fer moure les coses d’una altra manera.
Però el vot a la CUP només tindrà valor, només sumarà, només ajudarà a la independència, si Junts pel Sí obté majoria absoluta, se situa amb un mínim de 68 diputats. Si no és així, per molt pocs vots en la frontera entre Junts pel Sí i la CUP, el procés pot derrapar o eternitzar-se i consumir-se en lluites i conflictes interns del bloc del Sí.
Junts pel Sí, en el seu full de ruta, té previst, si s’assoleix una majoria independentista, que el Parlament de Catalunya aprovi una Declaració d’Independència. Aquesta declaració seria l’acte polític que habilitaria internacionalment el procés independentista català, empararia la creació de totes les estructures d’estat que ens calen per a la desconnexió amb Espanya i permetria obtenir el màxim de suports internacionals, en forma de reconeixement de la nostra independència, que serien els que al cap i a la fi donarien entitat a la nostra independència.
Aquesta Declaració d’Independència es vol que faci menció explícita a la posició de Catalunya dins la UE, considerant-nos-en membres de ple dret, per tal que no se’ns exclogui. Això, que en termes de real politik i d’assegurament de l’èxit del nostre procés és bàsic, elemental, clau… és discutit per la CUP, que es nega a votar cap declaració d’independència que faci cap referència a la UE.
Mentre l’estratègia Junts pel Sí és fer les coses de la manera que sigui millor perquè el procés independentista tingui èxit, l’estratègia de la CUP passa per, a la que pugui -és a dir, si Junts pel Sí no té majoria absoluta- poder fer xantatge i impedir avançar si no s’accepten els seus requeriments ideològics d’extrema esquerra antisistema. I així, la CUP es planteja no només sortir de la UE, sinó també de la zona euro.
Tenim altres mostres d’aquest extremisme de la CUP. La segona de la seva llista, Anna Gabriel, en una entrevista que li feia Vicent Sanchis a El Temps, justificava i emparava, sense immutar-se, les atrocitats que va cometre el pistolerisme de la FAI a la rereguarda republicana. La CUP té una cara amable i simpàtica, la del gran Baños, la d’un immens David Fernández, però al darrere treu el cap una inquietant empanada mental antisistema que els porta a des de justificar la criminalitat del pistolerisme de la FAI, fins voler aprofitar, si els seus vots són necessaris per al procés, per condicionar la majoria.
En la majoria independentista que representa Junts pel Sí hi ha el consens social bàsic a partir del qual articular un procés de transició cap a l’estat propi, cap a la independència, i entre aquests punts, i aquí el xoc amb la CUP és inevitable, no hi figura ni sortir de la UE ni sortir de la zona euro. Per això és vital que Junts pel Sí obtingui majoria absoluta, perquè el procés no naufragui per extremismes ideològics d’una minoria. Els vots i escons de la CUP seran vitals per assolir la majoria de vots, però si poden condicionar la gestió de la independència, serà estar derrapant a cada revolt.
Un cop culminat el procés independentista, un cop el nostre estat sigui reconegut internacionalment i puguem celebrar eleccions estríctament polítiques, és a dir, de polítiques i de models socials, econòmics, etc. que sigui el que Déu vulgui, i si l’electorat català, majoritàriament, decideix votar un partit que porti en el seu programa sortir de la UE i de l’euro, doncs endavant. Jo seré activista en contra, però em sotmetré a la democràcia. Però ara no es podem permetre que perquè el procés tiri endavant una minoria el condicioni amb els seus extremismes ideològics. Gestionar la independència serà un procés molt complicat. Aconseguir suports internacionals, també. I si a sobre som nosaltres els que ens acabem excloent del nostre entorn natural, l’Europa Occidental, la UE, la zona euro, ho podem acabar de complicar letalment.
Per això és tan i tan important que tots els vots de l’independentisme responsable vagin a Junts pel Sí, perquè els vots i escons que obtinguila CUP només sumaran (i seran molt benvinguts) per a la independència si Junts pel Sí treu majoria absoluta.La CUP pot tenir un paper transcendent en aquest procés, acabant de fer possible la majoria en vots el 27S, però no podem estar condicionats pel seu extremisme ideològic. Estan legitimats a defensar-lo, però no podem permetre condicioni el procés. El moment de defensar-lo i de veure si les seves polítiques extremes tenen suport no és durant el procés constituent, sinó quan es configuri el primer Parlament i Govern del nou Estat Català, de la nova República Catalana.
