Convindreu amb mi que, independentment de si creiem que la seva existència a la terra és deguda a la voluntat d’un éssers superior o bé per un procés natural, al nostre món hi ha dues classes d’animals. Bé, també hi ha vegetals i minerals, però aquests els deixarem per un altre dia.
Estarem d’acord també que aquests animals es divideixen en dues classes: racionals i irracionals.
Els animals racionals ocupen totes les parts del planeta: la terra, l’aigua (ja sigui dolça o salada) i l’aire. Tenen formes i tamanys molt diferents ja que poden arribar a pesar tones o ser pràcticament invisibles. Aquesta espècie d’animals tenen uns criteris de vida senzills i racionals. El seu objectiu bàsic és reproduir-se per mantenir l’espècie i cercar els recursos necessaris que els hi dona la natura per tal de poder desenvolupar la seva existència. La majoria viuen en manades, bandades o grups, més o menys abundants i els adults procuren sempre defensar les seves famílies. També n’hi ha de solitaris i discrets, però necessaris pel manteniment de l’equilibri natural. Únicament són agressius per defensar-se o per aconseguir subsidències i mai fan res que pertorbi o maltracti la natura. Aquests animals foren els primers en aparèixer a la terra i, de ben segur, seran els darrers a extingir-se.
A l’altre costat d’aquesta selecció, hi ha els animals irracionals. Els animals irracionals tenen una malèvola tendència a pertorbar l’ordre natural de les coses. Al principi ja van començar a complicar-se la vida utilitzant únicament dues extremitats per moure’s, en lloc de quatre, que és el que toca. Després han mostrat una contínua mania de crear elements distorsionadors, capaços de fer sortir els seus pitjors instints. Els diners, la política, el poder, l’enveja entre molts d’altres, són els exemples més clars. Entre aquest tipus d’animals hi ha classes minoritàries que ostenten tot el poder i abusen fins l’extenuació dels menys afavorits. Quan aquestes classes que és consideren superiors detecten algun risc per la seva existència o les seves creences, utilitzen el que sigui per combatre-les despietadament. Les guerres, els exterminis racials, empresonaments massius o negació de qualsevol tipus de llibertat són exemples molt clars. Contràriament a l’altre espècie d’animals, aquests irracionals produeixen un gran desequilibri a la natura per la seva obsessiva creació d’estris artificials que embruten i destrueixen els recursos de la terra. Aquests, també anomenats homínids, són tan rucs i ignorants que no escarmenten mai i repeteixen els seus errors pels segles dels segles.
A més… ep! Espereu, espereu. Un moment si us plau, que m’estan trucant per telèfon!
Ostres, m’acaben d’avisar què la cosa és al revés de com jo l’estic explicant. Com he pogut estar equivocat tants anys?
