Els temps convulsos que vivim han tornat a posar sobre la taula, juntament amb les nostres il·lusions polítiques, les nostres mancances i les nostres necessitats. Si aconseguim parlar amb tranquil·litat i sense estridències, es manifesten les dificultats que seguim tenint per trobar respostes a algunes de les qüestions més nobles, com poden ser la justícia, la llibertat o què constitueix el bon règim polític. Són mancances de sempre perquè versen sobre problemes de sempre i, per això mateix, no estem sols en la necessitat de respondre-les: comptem amb la inestimable ajuda dels Grans Llibres que han protagonitzat la nostra tradició. Així, es torna a fer evident la necessitat de seguir defensant una veritable educació liberal, basada en la lectura lenta i atenta de les obres d’aquells que poden oferir-nos una mica de llum en les nostres penombres col·lectives.
El clima polític derivat del moviment sobiranista manifesta, particularment, una qüestió fonamental que no sempre rep l’atenció necessària. Tot i ser capaços d’estudiar amb precisió estats d’opinió, tendències de vot o índexs de tota mena, sembla evident que, per molt important que sigui allò que pensa la majoria –catalana, espanyola, o quina sigui–, el que realment val la pena és saber si la majoria pensa adequadament. Especialment, quan la qüestió que hi ha en joc és el nostre coneixement sobre els grans ideals polítics. Així, no podem deixar de reivindicar l’estudi d’allò que ens educa en l’hàbit de la reflexió i en l’exemplaritat més noble: la filosofia, la història o la literatura. I en aquests moments nostres, amb tanta preocupació per l’adoctrinament, convé recordar que l’estudi del gran diàleg del pensament occidental no pot ser mai un exercici dogmàtic perquè és l’estudi d’una conversa els protagonistes de la qual no es posen d’acord.
Vivim dies de tensió, de discussió i de debat sobre algunes de les coses que més ens importen i que, si les observem amb la delicadesa que mereixen, ens segueixen causant perplexitat. La lectura de les grans obres es demostra, així, com un exercici que encara és ineludible. Molt probablement, “aprendre llegint” segueixi sent la millora manera d’aprendre sobre nosaltres mateixos.
