És molt greu que el Govern d’un País s’hagi de construir a la presó. Aquesta situació és molt greu per Catalunya, per Espanya i per Europa. Les anades i vingudes per arribar a un acord amb els màxims dirigents dels dos partits es faci entre reixes ja exemplifica en quina mena de llibertat haurà de governar aquest esperat i desitjat nou Govern. La presó com a escenari de trobada política, de diàleg i de construcció de país no ajuda a les persones a sentir-se part de la ciutadania amb tots els drets garantits.
Ja vaig explicar en el darrer article la relació política i de participació al Parlament de Catalunya dels partits, ERC i PDECAT, i els independents de Junts pel Sí.
Una bona relació, forjada i treballada expressament, no només perquè tots teníem un objectiu clar sinó, també i absolutament indispensable, en la relació, que hi havia un sol lideratge de cada una de les parts. Un lideratge ferm i sòlid que venia avalat pels partits i per tant avalat per totes les estructures de participació d’uns partits democràtics.
Els portaveus d’ERC i PDECAT tenien darrere seu molta gent organitzada a la seu del Partit, al territori, a les sectorials, a les executives i als Consells Nacionals. No parlava una sola persona sinó que qui portava la veu cantant ho feia acompanyada, de forma consensuada, pensada i participada. I ho dic perquè ho vaig viure en les reunions de Direcció de JXSI, i ho dic tant per ERC com pel PDECAT.
No deixaré mai d’agrair la feina, la implicació i l’enorme esforç per liderar aquella nova manera de fer política al Parlament el tàndem Marta Rovira i Josep Turull. Els independents també anaven a la una, tots, no només políticament sinó que personalment eren un grup dinàmic, participatiu, alegre i amb una sola veu també.
Explico tot això perquè ara estem immersos en unes negociacions en les que no es. EU aquella estructura de Partits clara definida. Per part d’ ERC hi ha un programa i una veu i un lideratge clar amb tota l’estructura i els militants i simpatitzants i les sectorials i òrgans de Partit darrera les negociacions.
No és la meva sensació amb Junts. El President ‘efectiu’ que anava a les llistes com a primer en veure que no podia assolir una nova investidura desapareix del panorama de Govern. Les veus de Waterloo estan liderades, sembla, per Toni Comín. Aquí el líder i referent és Jordi Sànchez que lidera un Partit? Junts no és un Partit a l’estil sinó que és equip de persones individuals unides per un objectiu clar. L’objectiu clar de la Independència és políticament pel País un gran objectiu però per construir aquesta independència cal avançar dia a dia i cal tenir també molt clars els objectius socials, de salut, d’empresa, d’innovació, de territori d’agricultura i pesca, de cultura..
Tinc clar que ERC a perquè hi sóc i hi participo com a militant té molt definides i molt clares les polítiques d’esquerra i republicanes que volem, tenim clares i definides totes les passes a fer. No hi ha desorganització no hi ha improvisació.
Em sap molt greu que el Nou Govern no s’hagi ja constituït, em fa mal com a ciutadana i com a persona que està a la trinxera treballant, malgrat tot, sense aturar-me com tants i tants polítics i tants i tants tècnics i persones que estem a l’administració.
No tenir Govern és una gran falta de respecte a la vida dels ciutadans de Catalunya.
Tinc la sensació que hi ha una part dels negociadors que no s’entenen entre ells, que no es coneixen, que hi ha massa famílies petites i tant diferents que arribar a un acord és molt difícil.
Potser aquesta nova manera de fer política de Partit/NoPartit acabarà imposant-se però cal que mentre una innoven altres ja organitzats puguin fer avançar i dona esperances a les persones de Catalunya.
Fem-ho ara, fem-ho tots!
