Per què el President no parla d’Independència? Quina mania amb repetir la pregunteta… Jo referiria la pregunta a l’encapçalament de la mateixa manifestació: per què no deia res d’independència? Si no recordo malament l’encapçalament era: «Catalunya, nou estat dins d’Europa» D’independència res, oi? Les estelades, hi eren, el supòsit, hi era. Oi? L’encert va ser, al meu parer, que l’encapçalament fos una afirmació més que no pas una negació. El que volem els catalans és disposar de les estructures d’un Estat que ens permetin ser plenament el que fa massa temps que mereixem ser. Després de trenta anys, sembla clar que no hi ha una altra manera d’assolir-ho. Aquesta és la raó.
Honestament, em sembla que el President de Catalunya ho ha sabut explicar allà on ha calgut explicar-ho i estic segur que ho seguirà fent. Ara bé tampoc em sembla que se li hagi de demanar coses que no pot assumir honestament. A ell li toca ser President de tots els catalans, mirant de liderar aquest nou, i encara incert, procés constituent, procurant anar endavant més que no pas enrere.
Al meu parer, el President ha dit el que havia de dir, allà on ho havia de dir i amb el millor to i la major claredat amb què podia dir-ho. Per això em va agradar tant l’elenc de personalitats catalanes que ha escollit com a padrins, d’aquí el títol de l’articlet: Artur Macià de la Riba. Hi ha l’estratega, hi ha l’ideòleg i, potser encara em sembla més tranquil·litzador que no hi sigui el màrtir. Tinc el carnet de cristià i entendreu que hi tingui una especial sensibilitat al respecte.
Em refio de les persones que rebutgen el martiri i, tot el contrari, em fan pànic els que el busquen, generalment, per rescabalar-se’n. En aquest sentit, em va resultar molt esclaridora la genial biografia que l’Enric Vila li té dedicada a l’ínclit Companys, no sense un punt potser excessiu d’èmfasi en aquest sentit.
Fa temps que tenim país, tenim la gent i cada cop més clar i més compartit el projecte; i a mi em fa que ara sí ja podem començar a afirmar que tenim el líder que ens cal. Ens cal anar afinant el full de ruta, trobar el temps, la intel·ligència, la fermesa que li cal a un nou Estat per a constituir-se com a tal en aquesta vella Europa convulsa de la qual, nosaltres molt abans i amb molta més convicció que molts d’altres, ens en sentim depenents.
