Ara fa pocs dies que per fatalitats de la vida vaig escoltar un fragment del programa “No te cortes” de la cadena de ràdio espanyola 40 principales. En aquell moment, per assumptes que ara no venen al cas, va sortir Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona, a la conversa. De cop, una de les presentadores, Daniela Blume, de Mataró, diu que se sap la cançó d’en Cobi i, després de molta insistència per part dels altres companys, canta: “Cobi, la mascota més genial, viu a prop del mar a Barcelona”. Fet això l’altre presentador diu: “pareces Artur Mas con pechos”, així com volent fer un comentari molt graciós
Sembla ser que des d’un mitjà de comunicació d’àmbit estatal no es pot emprar la llengua catalana sense haver de fer una justificació o una brometa després. És per això que es va haver d’afegir l’Artur Mas “con pechos” rere una cançó infantil. Si hagués cantat en anglès no li haguessin pas dit David Cameron “con pechos”. Tampoc em sé imaginar que en una ràdio catalana, si una noia s’expressés en castellà li diguessin “Mariano Rajoy amb pits”, però es pot fer amb Artur Mas en una ràdio espanyola, perquè es veu que fer servir la llengua de Catalunya és una qüestió política i no pas natural. Es fa per militància i per tocar els pebrots, no amb tota la normalitat del món.
I qui és el que va fer tal comentari? Resulta que es diu Oriol Sàbat, nascut a Barcelona l’any 1981 i llicenciat en Comunicació Audiovisual a la Universitat Ramon Llull. És una situació rocambolesca que un català hagi de fer una conyeta a una catalana per cantar una cançó en català en una ràdio espanyola. Una anècdota més que ens indica que aquest Estat ens veu com una anomalia i no pas com uns ciutadans més de ple dret. No es pot fer altra cosa que marxar-ne.
