El President Mas ha fet un profitós viatge a la capital europea. El 7 de novembre va pronunciar la conferència “Destination Europe: Catalonia’s EU Future” al think tank Friends of Europe a Brussel·les.
En un acte que suscità un gran interès mediàtic, el President desgranà en un anglès correctíssim els principals arguments a favor d’un estat propi, havent establert abans a grans pinzellades el marc històric, lingüístic, cultural, econòmic i polític de la nació catalana. Calia que l’audiència entengués que no som una regió.
Va llegir un discurs impecable destinat als llibres d’Història, i després, amb ironia i fermesa, sortí victoriós de les embestides més o menys dissimulades de part del públic.
Alguns periodistes foren impertinents, vorejant la mala educació. Tanmateix, Artur Mas encarà totes les preguntes amb un somriure i clarificà perquè després de tres decennis de democràcia espanyola els catalans cerquem el nostre propi camí. Pacientment, recalcà que el nostre país seria un membre modèlic d’una Unió Europea que vol federal.
Al meu parer, el President es podia haver estalviat dir que si resulta impossible romandre a la Unió Europea hauríem de repensar l’estratègia. Aquest fou el tall que el Telediario escollí per informar del viatge de Mas –molt més avall en la prioritat de notícies que a Euronews, cosa habitual a la TVE que paguem entre tots. Nogensmenys, la cadena estatal ens va fer un favor al mostrar Artur Mas parlant perfecte anglès a Europa en una sala plena de gom a gom. Aviam quan els espanyols poden fer el mateix.
És evident que els processos endegats per Escòcia, Catalunya, i tard o d’hora, Flandes són incòmodes per a l’establishment europeu. En el nostre cas, la Comissió Europea i els Estats membres reben pressions d’Espanya, que és membre del club i ja els genera prou maldecaps tal com està. Ras i curt, les secessions intracomunitàries són un destorb, perquè obligaran a revisar els Tractats. S’haurà d’ajustar l’encaix institucional, les places de comissaris europeus, el Consell de ministres i molts aspectes més.
Al nostre favor, tenim l’inapel·lable democràcia. El nostre president anirà tan lluny com digui el poble. Els nostres amics són els amics de la democràcia.
Haurem d’adaptar la resta de missatges als diversos públics. El dèficit fiscal ressona amb l’audiència alemanya. Si Baviera o Baden-Württemberg patissin un déficit similar, ja haurien abandonat la República federal! Un altre argument poderós per al Nord d’Europa és la ineficiència econòmica del model Espanya. Els molesta molt que els diners de llurs contribuents es malbaratin al sud dels Pirineus amb aeroports inútils i altres obres faraòniques. Tot retirant la mamella, la llibertat de Catalunya eliminaria ben ràpid la irracionalitat econòmica espanyola.
El governants, la societat civil i els ciutadans catalans hauríem d’aprofitar qualsevol oportunitat per explicar el nostre país a fora. Els consellers haurien de tenir sempre la maleta llesta per rodar el món i adreçar-se a fòrums econòmics i polítics.
Hem de fer una versió per guiris del manifest de Ferran Mascarell “Per l’estat propi, la cohesió i el progrés social”, basant-nos en el dret d’autodeterminació dels pobles. Molts prominents estrangers i espanyols hi estarien ben predisposats, com per exemple Noam Chomsky i per què no, el mateix Vicente del Bosque.
La conferència del 7 de novembre és un primer pas, n’hi ha d’haver molts més. Gilles Merritt, secretari general de Friends of Europe, convidà Artur Mas a repetir un cop que…i va estar a punt de dir “un cop que Catalunya sigui independent”.
Esperem que així sia. Artur Mas tindrà moltes ocasions de tornar a Brussel·les.
