Quins dies que portem amigues i amics matinaires! Que si Reagrupament camí de dispersió i de trair el seu nom tot just començar semblant aquells veïns que es discuteixen a la reunió ordinària de canvi de president per les comissions bancàries dels rebuts; que si en Laporta buscant el seu “Guardiola” polític en la figura d’en Carretero i marcant “paquet polític” havent oblidat que de Guardiola només n’hi ha un i que no tot és com el Barça en aquesta vida; que si les vegueries que sembla que van tirant endavant malgrat encara tenir un llarg camí a recórrer fins esdevenir realitat, que si el “cementiri” o magatzem temporal de residus radioactius d’Ascó… un no parar!
Parlem d’Ascó: diuen que som esclaus de les nostres paraules i més avui dia amb la gran quantitat de mitjans de comunicació existents i de formes per fer sentir la nostra veu. Al Camp de Tarragona tenim un il·luminat, bé en realitat més d’un, però aquest ho és especialment des de la seva òptica més vermella i el seu càrrec, ara, de delegat del Govern que ens té acostumats a ser un autèntic profeta, un especialista en dir coses i després no dir-les o negar-les o vés a saber…
El passat mes de març de 2009, en el seu blog on tracta de reflexions polítiques i personals deixava ben clara la seva posició al respecte del cas del “cementiri nuclear” d’Ascó, una posició ben respectable. Textualment deia el que veureu entre cometes al respecte de la qüestió d’Ascó, encara ho podeu veure al seu blog si no corre a esborrar el post; no l’he posat tot perquè sinó no acabaríem mai, quedem-nos amb algunes de les “perles” esmentades. Permeteu-me expressar la meva opinió personal dins de parèntesi. Anem a veure i analitzar tot seguit:
· “A ningú no li passaria pel cap que els nostres residus- domèstics o industrials – no fossin tractats a casa nostra.” (Caldrà veure si instal·la el magatzem prop de casa seva doncs).
· “ Però hi ha un tabú al nostre país pel que fa a aquesta qüestió. No volem sentir ni parlar dels residus nuclears i pensem que ja se n’ocuparan els francesos a casa seva. I tampoc no volem sentir que els haurem de pagar per aquesta causa quantitats molt importants. Si no ho tinc mal entès, al voltant de 60.000 euros diaris a partir de l’any vinent pels que ens guarden provinents de Vandellòs 1.”
(Vaja, doncs espero que ho tingui malentès senyor delegat perquè calculant doncs 60 mil euros per 365 dies són gairebé 22 milions d’euros a l’any que l’Estat espanyol paga a França i a Ascó li donaran, pel que ha sortit aquests dies en els mitjans, una mica més de 3 milions i mig d’euros. ZP fins i tot en això ens vols estafar? Com a mínim paga com a França, no? )
· “ Doncs un servidor opina (el servidor és ell, que quedi clar) que, amb la que està caient, sóc més partidari que mai que ens els quedem nosaltres”
(Clar que sí, home, ben dit! Per cert, perquè no en parles d’això darrerament? Ja ho sap el Monty que opines això? Segurament si, oi? Perquè si no anem errats era ell Ministre d’Indústria quan tot això va tirar endavant i va prometre a ZP el cementiri nuclear a Ascó i per quatre euros com podem veure, veritat?)
· “ Pel que pot suposar per Catalunya d’increment de recursos: (…) El territori que aculli els residus d’origen nuclear ha d’obtenir les compensacions adients per al seu desenvolupament econòmic i social” (Ah, si? Serà així doncs? Bé, bé, esperarem a veure aquest gran desenvolupament).
· “ Perquè podem ser un referent mundial (…)” (En això si que li dono tota la raó, si que ho som si i gràcies a ells, ens estant convertint en un referent còmic, què trist i quina pena, sort que ja no queda massa temps de patiment…)
I remata dient:
· “I tot això és independent de la postura que un servidor continua mantenint contrària a les plantes d’energia generada amb urani que és un combustible finit i perillós. “ (Tot un exemple de la seva coherència: energia nuclear no, però això si, ens quedem tots els residus que genera; per tant, perquè no fas una candidatura perquè ens portin aquí tots els residus de tot arreu i així som el referent mundial que deies com Springfield i els Simpsons! )
Som esclaus de les nostres paraules i mentre siguem sincers i les mantinguem, cap problema, això ens honora a tots però no es pot estar nedant i guardant la roba, ja ho deia l’avi això. Bona setmana, matinaires!
