En els darrers anys, les assemblees ciutadanes han guanyat força com a mecanisme de participació democràtica. A Catalunya el cas que s’agafa més de referència és l’Assemblea Ciutadana pel Clima, organitzada per la Generalitat de Catalunya, on 100 persones escollides per sorteig van participar de l’experiència.
Realment les assemblees donen poder a la ciutadania o bloquegen les decisions? La resposta a aquesta pregunta no està clara i dependrà de qui es faci la pregunta.
Està clar que donar la veu directament a la ciutadania permet que el poble pugui decidir sobre qüestions que tenen una afectació en la seva vida quotidiana. Les persones partidàries en implementar assemblees ho justifiquen perquè al final les assemblees són una eina clau per enfortir la democràcia. D’aquesta manera la implicació de la ciutadania no s’ha de limitar al vot cada 4 anys sinó que el poble es converteix en un subjecte actiu de les decisions públiques. Això, permet augmentar la transparència i la confiança vers les administracions públiques.
A l’altre extrem, les persones crítiques a les assemblees defensen que les aquestes poden tenir un risc de bloqueig institucional. Si totes les decisions que es prenen des de les administracions públiques cal passar-les per les assemblees és possible que prendre una decisió es converteixi en una odissea.
El debat se situa en la voluntat d’apoderar la ciutadania i la necessitat de mantenir una gestió eficient i equitativa. Dit amb unes altres paraules, fins a quin punt estem disposats a cedir poder a la ciutadania, i quin equilibri és necessari per evitar que la participació es converteixi en paràlisi política?
