En poc més de tres setmanes estarem menjant els dotze grans de raïm amb els amics, la família o la parella. Un any que deixarem enrere encara amb la pandèmia a l’ordre del dia, la vacunació obrint tots els titulars i les restriccions que sembla que tornen. Tot i estar millor que l’any passat -fent referència a la covid-19-, hi ha altres assumptes que encara tenim pendents. Més enllà dels contagis, els ingressos i el passaport per poder entrar a bars, restaurants i discoteques, hi ha temes que haurien d’estar en boca de tothom, i no és així.
D’ençà que ens vam menjar l’últim gra de raïm aquest 2021 fins avui, a Catalunya s’han registrat 15 feminicidis. L’últim, fa poc més d’un mes, el dia de la Castanyada. Una dona de quaranta-sis anys va ser assassinada a mans del seu fill, de dinou anys. Des del 2010, any que es van començar a documentar les morts per violència masclista a Espanya, s’han registrat 1.246 morts d’aquest tipus. Notícies després dels fets, minuts de silenci i ajudes a les persones properes a la víctima. Les administracions denuncien els actes i hores més tard, silenci.
El mateix silenci que hi ha amb la violació de la noia a Igualada. La investigació es troba sota secret de sumari i els Mossos d’Esquadra asseguren que “no hi ha novetats del cas”. Una agressió que va deixar a la jove de només setze anys amb una fractura al crani, inconscient i amb lesions als genitals. La resta ja la sabem. I la coneixem perquè els mitjans de comunicació en van anar plens d’informació durant dies i dies. No es parlava de res més al telenotícies, a la ràdio i als diaris i trenta dies després, silenci. Com si res hagués passat.
A Catalunya cada dia tres dones denuncien una agressió sexual, segons dades de la Generalitat. Unes dades que “no són dignes d’una societat democràtica”, en boca de la Conselleria de Feminisme del govern català.
I la cirereta del pastís del silenci? El mutis més gran per part de tots? Els suïcidis. Segons els experts en la matèria, parlar sobre la qüestió i exterioritzar-ho és una porta de sortida per buscar ajuda i prevenir-ho. A Catalunya hi ha més morts per suïcidi que per accidents de trànsit i, tot i això, un tema tabú.
Invisibilitzem temes que haurien de saturar els noticiaris i donem veu a persones i temes que no se’ls hi hauria de dedicar ni cinc minuts. Pocs dies abans de tornar-nos a menjar els dotze grans de raïm, seguim tenint assumptes pendents. Fins quan?
