Atac a la nostra llengua per via judicial

L’altre dia una companya del meu institut em preguntava si Eugeni Alemany era de la meua comarca perquè parlava amb el mateix accent i deia les mateixes paraules que jo use a l’institut. Ella s’havia enganxat al fil que aquest humorista ens ha donat en la quarantena i li encisava. Ella és de Sabadell i jo treballe amb ella a Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Enguany hem sigut 3 valencianes, un amb orígens valencians, una rapitenca (Tarragona) i 4 catalanes al departament del cicle d’Administració i la riquesa lingüística que hem tingut allí ha sigut brutal. A principi de curs no sabien que era fer comboi però ara al grup de whatsapp l’estan demanant, junt amb un ‘xiquetes i xiquets’ que fa que a una li salten les llàgrimes. Pot haver-hi cosa més bonica que fer un intercanvi de paraules com aquest? Que jo puga dir un divendres ‘Marxo ja a la terreta’ o que ells puguen dir ‘ xiqueta, això és aixina’

Després ve el Tribunal Suprem, amb seu a Madrid i ens diu com hem de parlar entre administracions perquè com decidiran aquestes quin idioma usar sense demanar permís a l’Estat. I ja t’explota el cap, perquè viuen en un món paral·lel.

La sentència publicada aquesta setmana estableix que les comunicacions a l’àmbit administratiu entre Catalunya, Balears i País Valencià hauran de ser castellà encara que aquestes tres comparteixen el mateix àmbit lingüístic, és a dir, usen la mateixa llengua.

L’article que no li agrada al Suprem diu ” Quan hagen de tindre efecte fora del territori de la Comunitat Valenciana, les notificacions i les comunicacions es redactaran en valencià i en castellà, llevat que es tracte de les comunitats autònomes pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià i en aquest cas, només es faran en aquesta llengua. Es redactaran també en castellà quan ho sol·licite la persona interessada”

I clar, el problema ve en la denominació del mateix àmbit lingüístic. La mateixa baralla de sempre, que si les tres varietats dialectals són el mateix idioma o en Catalunya parlen una cosa tan estranya que ací no entenem. Els d’Alcanar i Vinaròs s’entenen per signes, no vos dic més.

Segons el T. Suprem és un “concepte jurídic alié a la norma estatal aplicable” i que infringeix articles de la Llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i que a més, és una competència estatal, en concret de l’article 149.1.18 per establir la llengua oficial dels documents que hagen de tindre efectes fora d’una comunitat autònoma. Per entendre’ns, compartim una llengua i per tant decidim usar-la perquè aquesta no desaparega, però l’estat que no té res a vore ni a dir a aquesta llengua ens ve a dir, que com li pertoca a ell dir en quina llengua es faran les comunicacions, que fins que ho diga ell, no s’ha de fer.

És l’Estat, situat a Madrid el que ha de dir ‘si, podeis escribiros en esa lengua. Pero porque yo os dejo, eh??” o ” esto es una españa de español, aquí solo español”. Com va fer un dia de juny de fa 313 anys el primer Borbó de la història amb un decret que establia que es esborrara tot el que hi havia escrit en valencià perquè se’ns oblidarà.Cada una de les comunitats li dóna un nom a la llengua que parlen, igual que ha fet Espanya, que estableix a l’article 3 de la constitució que parla castellà i a la resta del món li diuen espanyol per englobar a tot el país. És per això que ací li diem valencià, i allà català i balear. Però és el mateix, d’altra manera jo no podria fer classes en Catalunya amb un C2 de la Junta Qualificadora de Coneixements en valencià.

Però és que el Tribunal Suprem està anant contra la jurisprudència fixada pel Tribunal Constitucional per la sentència 75/1997 de 21 d’abril que ja reconeixia la unitat de la llengua o la del mateix Tribunal Suprem. El debat de la llengua que sempre volen tindre sobre la taula perquè no ens fixem en altres coses.

Com que també hi han anul·lat altres disposicions en les quals es donava preferència al valencià, que no vol dir això que desaparega el castellà sinó que es vol promocionar la nostra llengua què és minoritària, i donar-li el seu lloc corresponent. Què és l’oficialitat i no l’oficiositat.

En aquestes disposicions es donava ús al valencià per a notificacions en tràmits administratius, en la retolació d’edificis públics, la comunicació entre empleats públics i amb els ciutadans i ciutadanes, les publicacions i publicitat institucional, els contractes amb proveïdors, la retolació de carreteres i camins. Açò em recorda al problemeta que vaig tindre a la U.V, Facultat de Dret amb un funcionari adreçant-se a mi en castellà quan des del primer moment ho vaig fer jo en valencià.El govern valencià ja ha dit que recorrerà contra aquesta sentència i el president de la Generalitat Catalana, Quim Torra ja ha dit que ells seguiran fent com fins ara, perquè no hi havia cap problema fins que se l’han inventat. Isabel Bonig, del PP, ja li ha contestat a Torra en valencià i sense necessitat de traductor, que ells ho faran en castellà perquè acaten les sentències. No hauria de fer-ho en castellà?

Dona per a fer un gag del Polònia (un altre!, després del de Raimon-Camps-Montilla, i el de Rita Barbera) si no fóra perquè és un nou atac a la nostra llengua. Anys després intentant revivar la batalla de la llengua quan totes les institucions lingüístiques parlen de la mateixa llengua amb diferents varietats dialectals.

Fins quan consentirem que gent que no parla la nostra llengua, ens diga què podem o què no podem fer amb ella?

PD. Podríem posar-nos d’acord per donar-li un nom comú que engoble a les 3 varietats dialectals, que no siga ni valencià, ni català ni balear. Front al seu interés per separar-nos, el nostre per juntar-nos més encara.