Salva Clarós Ferret
Barceloní i sindicalista, coordinador de polítiques sectorials a CCOO de Catalunya. Interessat en la Indústria, primer patrimoni de la Catalunya moderna, que explica el país, la metròpoli barcelonina i el tarannà democràtic i acollidor dels catalans. La ciutat és la fosca serralada d'on brollen els somnis de la democràcia, la justícia i la llibertat. Em sento modestament al servei dels béns sota les estrelles. Em sento sentinella. I cada sentinella és responsable de tot l'imperi.
La Nostàlgia com a síndrome del temps
Així, pare, no tornarem a venir mai més? No, vaig respondre: ja no tornarem! A l’instant se li ennuvolà la mirada vessant silencioses llàgrimes galtes avall. Va ser l'última vegada que...
Sequera
Des de que he començat a escriure aquest article, he esborrat diverses vegades les dues primeres línies. Quan saps que les primeres ratlles funcionen, pots continuar amb la certesa que la...
La revolució pendent
En els propers mesos, a Catalunya estarem en situació d’emergència per falta d’aigua, el recurs més bàsic, junt amb l’energia, i essencial per a la vida. La sequera, consubstancial al canvi...
Mercat immobiliari, treball i entorns digitals
La transició a una economia digital està canviant, i cada cop ho farà més, la forma de produir, de treballar, de consumir... Un canvi de sentit comú que té també una derivada...
La reforma de la ciutat o el dictat de la patronal
La sentencia del Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona que ordena revertir l’eix verd del carrer Consell de Cent, al considerar que l’obra ja executada contradiu el Pla General Metropolità (PGM), deixa...
L’ètica i el pacte de govern
Una gran incògnita escalfa aquest estiu la ja tòrrida riba de la mediterrània occidental i s’estén en angoixant compàs d’espera a la resta del Continent: si Pedro Sánchez podrà reeditar un...
Superilla Barcelona
Barcelona va viure una exitosa renovació urbana impulsada per l’alcalde Pasqual Maragall, el Model Barcelona, que amb el colofó dels JJOO del 92 va situar la ciutat en el punt de...
Hi ha una remor de fons…
Hi ha una remor de fons que anuncia la tempesta de sorra que s’acosta destorbant la quietud de l’oasi. Aquesta remor que se sent no és de paraules ni de pensaments...
L’aeroport com a símptoma
Es multipliquen les idees per ampliar l’aeroport del Prat, però el debat públic que encara no fa un any i mig va aparcar la proposta d’AENA per desacord entre els Governs...
Créixer o adaptar-se?
La civilització industrial viu encara amb l’esperit colonial de possessió d’una època passada de conquesta. Que ja no quedi cap porció de terra o d’oceà sense explorar no ha aturat l’ímpetu...
