Teresa Costa-Gramunt
Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951). Dissenyadora d’exlibris i escriptora. Formació artística i humanista: belles arts, disseny gràfic, psicologia, grafologia, italià, cultures orientals i simbologia. Des del 1990 es dedica a la creació literària. Ha publicat una cinquantena de llibres entre assaigs, novel·les curtes, narracions, llibres de viatges, biografies, memòries, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles d’opinió en diversos mitjans. Premiada en el camp de la narrativa, la poesia i el periodisme.
A propòsit de l’antiga cultura maorí
El passat cap de setmana vam visitar, recent inaugurada al CaixaForum, l’exposició Veus del Pacífic. La mostra conté més de dues-centes peces històriques sobretot, però també contemporànies, de pobles de les...
Les últimes vegades
La maduresa no depèn només de l’edat sinó de la intel·ligència. Aquesta afirmació val per a una jove filòsofa en plena maduresa reflexiva, Sophie Galabru, nascuda el 1990, que ha portat...
El tema de la mà o de les mans en els exlibris
Internet, que com tota realitat té dues cares, una de les seves cares bones és que ha facilitat molt les comunicacions i la divulgació del patrimoni cultural i artístic arreu del...
Pronunciar-se
El passat dia 2 d’octubre de 2025, en les proximitats d’una sinagoga als voltants de Manchester es va produir un atemptat terrorista de signe antisemita que va fer morts i...
El poble en la guerra
L’any 2012 es va publicar per primera vegada en castellà un recull de textos colpidors: El pueblo en guerra. Testimonios de soldados en el frente de la Primera Guerra Mundial (Hermida...
Cançons a la finestra dels records
Cal celebrar les iniciatives pedagògiques que promouen el diàleg entre generacions com les que porten als joves estudiants a conèixer la nostra història immediata, en aquest cas a través de la...
Unes reflexions sobre el fet artístic
El món que hi ha al si de l’infant no el sabem. Diria, però, que en l’interior de l’infant hi ha impresa tota la creació de l’univers al complet, si bé...
Erik Satie i la seva música poètica
L’1 de juliol de 1925, ara fa doncs, 100 anys, Erik Satie va morir a l’hospital París Saint-Joseph en plena misèria. L’absenta, aquella beguda aleshores tan de moda, se’l va emportar...
Quinze dies de vacances
Avui, asseguda en un banc de fusta que, estoic, ha sofert les inclemències del vent, la neu i les pluges d’aquesta zona obaga de la Vall de Boí a tres metres...
Això no és cap conte
En la traducció del francès de David Cuscó, l’editorial Quid Pro Quo acaba de publicar Això no és cap conte i altres narracions, de l’il·lustrat Denis Diderot (Langres, 1713 – París,...
