Esperàvem un bon partit abans d’escriure aquest editorial, perquè no se’ns acusés d’oportunisme, d’aprofitar la mala bava, el cor agre que al culé li queda endins després d’un mal partit (i per extensió, d’un mal resultat) que porta al rebentar-ho tot. Ha calgut esperar algunes setmanes, cal dir-ho, però avui un magnífic resultat de joc i de marcador (7 a 0!), amb Messi batent de hat-trick el récord del gols del mític Paulino Alcántara davant de l’Osasuna, així ens ho permet.
Fa temps que les aigües baixen tèrboles a can Barça, i això no és bo ni per a l’equip ni per al país que, malgrat ell sovint, parcialment si es vol, representa davant del món. Que el Barça és més que un club no és cap novetat, i que esport i política sovint són indestriables és una realitat irrefutable (i que qui sol dir que no ho han de ser és que té ocultes intencions polítiques, és també habitualíssim).
Una junta deslegitimada per la dimissió, en circumstàncies pendents d’aclariment, del president més votat de la història del club (recordem que, democràticament, els socis del Barça trien el seu president com els ciutadans nordamericans trien el seu, per exemple) planteja ara un referèndum-fugida-endavant sobre la reforma de l’estadi i el seu entorn que suposaria la pràctica hipoteca (de 600 milions d’euros pel cap baix) de l’economia blaugrana dels propers 10 o 20 anys… i tots sabem que les hipoteques no sempre acaben bé, quan acaben. Cal? Cal ara?. Proposem que es respongui a aquesta pregunta en funció dels paràmetres que proposem al segon paràgraf.
No sembla el més oportú demanar ara, a cara o creu, una decisió transcendentalíssima als socis de la segona institució més important del país. No sembla que, un cop més, sigui prudent de fer mudances en temps de tribulació. I menys propulsades per lideratges atzarosos, que haurien de ser interins, que poden ser legals però no avalats per allò que tant ens agrada: butlletes amb noms i cognoms i urnes. Més que per referèndums, la decisió honesta i democràtica passaria per l’avançament d’eleccions.
I visca el Barça, que tot està per fer i la lliga és possible.
