Ja em disculpareu els lectors per aquest títol tan poc estilístic i poètic, però com que d’articles de política n’hi ha per donar i per vendre, espero que en aquest em permetreu anar de cara a barraca. Els qui portem molts anys a l’independentisme català, sabem que aquest moviment és molt donat a discursos èpics, a lectures victimistes i, per què no dir-ho, també a lectures flipades i conspiracionistes de la realitat. De materialisme, de números i dels fets servits ben freds, se’n parla ben poc.
Doncs bé, som-hi amb el materialisme i els números freds. Sabeu perquè el PSC-PSOE, els Comuns i el PP han pogut fer aquesta “operació d’estat”? Perquè tenen més regidors que Trias per Barcelona i ERC. Seguim amb una altra pregunta. Sabeu què tenen en comú Bilbao, Girona i Vic? Que els partits espanyolistes no hi poden fer “operacions d’Estat”… perquè no sumen, perquè resulta que hi ha més regidors sobiranistes que espanyolistes. Sorpresa!
Potser, en lloc de donar tantes voltes a obvietats i coses que ja sabíem, com ara que el antes roja que rota segueix vigent i que l’espanyolisme no renunciarà a sumar en contra nostra, el que caldria és que el catalanisme faci polítiques que generin més població catalanista, d’obediència catalana, amb consciència nacional, o com us plagui dir-li. I que ciutats com Barcelona deixin d’expulsar població amb consciència nacional, i d’importar-ne d’altra que té consciència nacional espanyola també ens aniria molt bé. El resum és simple: com més votants catalanistes tens, més regidors de partits catalans tens, per tant menys regidors de partits espanyols hi ha, i en conseqüència menys “operacions d’estat” tindrem. It’s not rocket science, com diuen en anglès.
Exposats els elements de la demografia i la sociologia del país, dues paraules que són autèntics OVNIs i terreny desconegut per als fans de Jack Ryan i les operacions d’Estat, anem ara al terreny purament polític. I ens hi trobem que els tres actors de l’independentisme no ho han fet bé durant aquests quatre anys. I quan vas tan just de números, això s’acaba notant. No ens podem permetre negligència o errors, quan la demografia i la sociologia no la tenim a favor. Evident, no?
Bé. En quant a Junts, es tracta d’una organització que ha estat incapaç de muntar una candidatura seriosa per Barcelona, havent de ser Xavier Trias qui, en els últims mesos, com un free rider munta una formació del no res per salvar la papereta. La veritat és que ha complert, però millor ens hauria anat si Junts s’hi hagués posat bastant abans. En quant a ERC, després de l’anterior “operació d’estat” de Manuel Valls, lluny de fer fracassar merescudament el mandat de Colau, s’ha dedicat a apuntalar-lo a costa dels vots de la pròpia formació republicana. Quin negoci! I en quant a la CUP, diguem la veritat, ens hauria anat molt bé un estil Guanyem Girona, que potser hauria esgarrapat alguns regidors als comuns. Per desgràcia, ens ha tocat la versió cupaire més friqui del país.
