Fa cosa d’un mes la Maribel va fer anys. Cada 25 de novembre la felicito. Sempre penso que falta un mes per Nadal el dia que la Maribel fa anys. La felicito per la seva valentia i perquè segueix ben viva, perquè un dia va decidir fotre (sí, sé que sona fort però el verb hi escau) un cop de porta i marxar de casa. Fotre el camp d’un home que no la respectava com a persona. Sé que ella també sap que el dia que va néixer és el dia que se celebra el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, i és aquest dia en memòria de tres germanes dominicanes, les Mirabal (no les Maribels). Va ser aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 50/134 el 17 de desembre de 1999. Cada dia hauria de ser 25 de novembre, cada setmana hi hauria d’haver campanyes de publicitat que lluitessin en favor de la sensibilitat i la conscienciació.
Li llegia a la Mònica Planas que a “Espanya ja hi ha més dones assassinades per culpa del masclisme en els últims tretze anys que morts per ETA en els últims quaranta-dos”. Us ho imagineu? Però és clar, com que passa en l’àmbit privat, només serveix per omplir els matins de les teles privades de desastres i de terror. Poques vegades hi surten les dones valentes com la Maribel que, amb molt d’esforç, han pogut refer la seva vida.
La manera que tot això canviï s’ha de construir des de baix i des dels organismes públics, amb una comunicació clara, C L A R A (un mot amb un nom de dona ben bonic, per cert). Sense ofendre, sense menysprear ningú.
Un tema delicat: les campanyes de conscienciació i sensibilització han de transmetre un missatge en positiu, construint, sense ofendre i envalentint la dona. Perquè la violència de gènere és un tema de drets. Però per quina raó això no passa i, en alguna ocasió, les campanyes per combatre el masclisme resulten masclistes? Irònic però cert. Un exemple entre uns quants és la campanya del Gobierno de Cantabria: Hazte un hombre. Missatge antic on l’home juga un paper principal, un rol paternalista, on la dona és secundària, on es contempla l’home com l’ésser que t’ha de salvar de tots els mals. Mala fe? En tot cas, no afortunada. Un exemple més: la campanya de l’Ajuntament de Zamora on, a manera d’acudit, es podia llegir: “¿Qué hace una mujer fuera de la cocina? Turismo”. I, a sota, la falsa moralitat: “La violencia hacia las mujeres no es un chiste. No seas cómplice”. L’Ajuntament va retirar la campanya no sense justificar-se abans dient que pretenia educar la societat. L’aposta és arriscada i compro l’humor per a les campanyes publicitàries, però… oi que no us imagineu una campanya sobre la fam al món o una malaltia greu tenint com a eix un acudit ofensiu per a alguna de les bandes?
Els publicistes influïm en la societat i LES PUBLICISTES també! Posaria la mà al foc que aquestes campanyes les han fet (i aprovat) homes. I si erro, potser les han fet unes dones molt poc sensibles. On són les dones? Cal fer pedagogia!
Per sort, sensibilitats diferents són presents a la campanya de l’Ajuntament de Barcelona:
#BCNANTIMASCLISTA. Som una ciutat que no tolerem les violències contra les dones. Davant la violència masclista no et pots girar d’esquena.
Una campanya responsable, sensible, en positiu, que dona eines, solucions. Una campanya feta, per cert, per la gran agència 1000 friends. (Un altre dia us en parlaré, d’aquesta agència diferent.)
Prou de comptadors, prou minuts de silenci, prou espai a les televisions sensacionalistes, prou denúncies retirades perquè la víctima no sap quins recursos ni quines opcions té un cop ha anat als Mossos. Prou de llacets morats. Prou, sí! Llavors voldrà dir que ho hem aconseguit, que campanyes de sensibilització els 365 dies de l’any han fet possible trobar la manera de ser Homo sapiens en una societat justa i igual per a tots.
L’altre dia vaig parlar-ne. En una tertúlia al programa Ben Trobats, de la Xarxa TV, on vam parlar del paper de la publicitat en temes on encara cal sensibilitzar i conscienciar la població. Aquí us deixo l’enllaç per si us fa gràcia veure’l.
http://www.xiptv.cat/ben-trobats/capitol/publicitat-masclista
Felicitats, Maribel, i per molts més! Et volem ben viva.
