Agustí Benedito i Benet (Barcelona, 1964) ja no és a hores d’ara cap desconegut. Ho era quan es va presentar a les anteriors eleccions a la presidència del FC Barcelona de 2010 i va donar la sorpresa, en situar-se en segon lloc en nombre de vots, per bé que molt per darrere de Sandro Rossell (8.044 vs. 35.021). Sotto voce, un dels integrants de la seva candidatura em va confessar això: “Encara no és el seu moment. El seu moment serà a les properes”. I vet aquí que les properes, si no hi ha sorpreses, seran aquest juliol de 2015. Serà quan l’empresari, que ja figura al panteó d’homes il·lustres del programa ‘Crackòvia’, jugarà les seves cartes per assolir la presidència del club blaugrana.
Durant aquest període entre eleccions, Benedito ha assistit a 465 dinars o esmorzars amb gent del Barça. Trobades a vegades de molt petit format que l’han portat a conèixer el club de dalt a baix. Trobades disteses com la que va tenir lloc el proppassat 15 de febrer de 2015 al Restaurant Manel de Martorell i a la qual vaig assistir. (Dit sia de passada, els 15€ per cap els va posar cadascú de la seva butxaca.) La primera impressió que fa el presidenciable a qui el tracti de prop és que coneix el Barça a fons, amb xifres concretes, i que en sap els punts forts i les febleses. Que Benedito és, en suma, algú que té el Barça al cap.
Benedito i qui més?
Benedito té pensada una junta amb 17 directius. Cadascú haurà d’avalar la candidatura amb 4,2 MEUR. El candidat vol que aquesta sigui l’última junta que hagi d’avalar. Segons ell, cal crear instruments financers per resoldre aquest obstacle que fixa la Ley del Deporte, de 1990: s’ha d’avalar amb un 15% del pressupost del club. Al Real Madrid, val a dir que aquesta quantitat l’aporta només el president. El segon de bord serà Lluís Daniel-Geli i preveuen destinar entre mig milió d’euros i un milió a la campanya electoral.
Pel que fa a l’equip de premsa, els caps visibles seran Ferran Civit (secretariat de l’ANC) i Eva Olivares (EO Comunica).
L’ombra de Laporta
És inevitable reunir-se amb Benedito i que no surti el nom de Laporta, amb qui el primer va compartir 13 anys a Can Barça i l’aventura de l’Elefant Blau. Les enquestes, ara com ara, donen Benedito com a favorit en unes eleccions sense Laporta. Però, i hi ha en Jan?
“La gent no vol Laporta; vol Xavi, Iniesta, Messi i Pep amb cinc anys menys”, és la reflexió de Benedito. Davant d’aquest retorn al passat impossible, el presidenciable vol jugar la carta de la superació de les divisions dintre del club: un 70,72% de socis no votaran Laporta mai. I segueix exposant: “Hi haurà uns 45.000 votants. No són les ràdios ni els diaris qui van a votar. 20.000 vots et fan president”.
Barçalunya
Pel que fa a la qüestió del Barça i la independència, Benedito sap que un 72% dels socis hi estan a favor. Al marge de quin és el seu pensament sobre aquesta qüestió, Benedito creu que el president del club no s’ha de barrejar en aquests assumptes de forma pública. En altres paraules, que si va a una manifestació independentista no hi anirà agafant la pancarta.
Model de club
Quant a la relació amb el culer i qui va al camp, Benedito oposa el model elitista del Real Madrid al popular del FC Barcelona. Al Bernabéu, Florentino Pérez ha decidit que volen que hi vagi un determinat tipus de públic; el Camp Nou, en canvi, vol captar un públic més transversal, l’autèntica societat catalana.
Amb Benedito, els menors de 16 tornaran al camp sense les traves actuals. Els precandidat va explicar que cada dia hi ha 25.000 cadires buides i desenes de milers de catalans (hi ha 4,8 milions de catalans culers) que no hi van i que voldrien anar-hi. El problema rau en el preu, sovint només a l’abast de la butxaca del 30.000 estrangers que hi van per partit (tants com socis).
Benedito atacarà el problema de determinats revenedors que tenen més de 350 butaques i fan uns guanys de 8/9 MEUR anuals. En aquest apartat d’entrades, el precandidat va mostrar estranyesa per la participació de Rosell en un 5% de Viagogo, empresa que revén legalment entrades per a espectacles esportius que en ocasions fins i tot són del Barça.
D’altra banda, Benedito té molt clar el model de l’Ajax pel que fa a potenciar un Espai Barça. L’assistència al partit ha de formar part d’un paquet més gran: cultura (incloent-hi teatre), esbarjo (botigues, restaurants)… Per fer-ho possible, el Palau Blaugrana es traslladaria al lloc que actualment ocupa el Miniestadi (amb una inversió de 130 MEUR).
No a Qatar
Pel que fa a Qatar, patrocinador principal del Barça actual, Benedito és taxatiu: no ho serà amb ell a la presidència del Barça. I això per dos motius: el primer i primordial, perquè Qatar finança l’Estat Islàmic; el segon, perquè és una mala operació financera. El FCB percep 30 MEUR anuals per lluir Qatar Airways a la samarreta quan el Manchester United en percep 86 per les samarretes (75 per la dels partits i 11 per la dels entrenaments). La marca Barça té un preu de mercat molt superior al que ara és capaç d’ingressar.
També va sortir a col·lació Qatar per la suposada pressió que l’emirat havia exercit al club perquè Mediapro continués amb el darrer any de drets televisius del FCB, en detriment de Movistar. Al final, però, ha estat aquesta darrera qui s’ha emportat el gat a l’aigua per 140 MEUR i 40 més en acords de patrocini. Tot amb tot, Benedito no es va estar de subratllar que la Lliga BBVA no gestiona bé aquest assumpte: la Premier rep 2.000 MEUR pels drets televisiu davant els 800 de la La Liga.
Amanida de xifres i lletres
Si aquest article es titula “Benedito, l’home que té el Barça al cap” no és per fer una afirmació gratuïta, sinó per explicitar l’evidència que el precandidat es capaç d’enfilar dades sobre el club a una velocitat de vertigen: “Tenim 320 milions de seguidors al món i 550 MEUR de pressupost. Hi ha 28 companyies que signen acords de patrocini amb el Barça (el desodorant de peus que ha portat Neymar, per exemple). El club compta amb 330 empleats (115 incorporats per Rosell), més 90 fixos discontinus, i paga 1.500 nòmines mensuals. Amb el problema que qualsevol paio a Can Barça cobra 220.000 € anuals”.
Penyes i orgull culer
Pel que fa a les penyes, Benedito va demostrar conèixer-les a fons: ha participat en 150 actes de penyes en els darrers anys. En un 90%, assegura, la penya ha rebut trucades de la directiva preguntant “Ei, en Benedito per què hi va?”.
El precandidat ha seguit de prop el procés de modernització de les penyes, que agrupen 160.000 persones segons el darrer cens, un 10% de les quals són sòcies del Barça. Benedito va destacar-ne la importància com a partícips de la vida social.
Molt en sintonia amb aquest barcelonisme de base, Benedito es va mostrar admirat de l’orgull barcelonista que exhibeixen totes les seccions del FC Barcelona, les vuit no professionals i les quatre que sí que ho són: “Cada setmana, 1.200 esportistes competeixen amb l’escut del Barça”.
Quatre interioritats del Barça
Pel que fa al director esportiu i a l’entrenador, en té tres pensats per a cada càrrec i alguns noms descarts definitivament. Pel que fa al titular de la banqueta, però, no caldrà un recanvi a Lucho si l’asturià fa una bona campanya.
En l’apartat de draps bruts, Benedito va explicar que el fitxatge de Rü?tü Reçber va ser el preu que va pagar el FCB perquè la web del MAN U aguantés a la pàgina web que es fitxaria Beckham, promesa electoral de Laporta, quan ja estava lligat pel Madrid. Pel que fa a Vermaelen, forma part de l’operació Alexis Sánchez: s’ha fitxat un jugador que no juga (15 MEUR) per abaratir el traspàs del de Tocopilla (42,5 MEUR). En resum, s’ha venut el xilè per 27,5 MEUR i n’havia costat 26+11,5 en variables quan es fitxà de l’Udinese.
Pel que fa a una Lliga europea, encara la veu lluny, en un termini de 25 anys. Només per un obstacle polític: encara som a l’Europa dels estats. I els estats volen lligues domèstiques que els cohesionin nacionalment.
Finalment, Benedito també es va plantejar la possibilitat que el Barça rebi un indult de la FIFA després de les eleccions a la federació quant a la prohibició de fitxar.
