En aquest inici de l’any 2014 sembla ben oportú constatar, amb gran eixamplament del cor, que algú amb autoritat espiritual es dirigeixi a les societats de tot el Món perquè reflexionin i s’adonin que no és lícit continuar castigant enormes contingents de persones humanes a no poder sortir de la misèria, per conveniències d’un sistema econòmic injust i absolutament asfixiant.
Aquesta persona es diu Francesc Bergoglio, el que ocupa la direcció de l’Església Catòlica, que concep sense luxes, sense litúrgies de colors morats i vermells. El que acaba d’escriure un document titulat “El goig de l’Evangeli”, amarat de llum, d’humanisme radical i d’exigència evangèlica. Aquest home, el Papa Francesc, realitza una anàlisi social, política i econòmica de la marxa del Món que commou sensibilitats, que causa un impacte a les consciències, i que és capaç de desvetllar la ment adormida de molts poderosos narcotitzats per l’afany de lucre. Francesc aborda dos fenòmens inquietants de les societats occidentals, conseqüència dels enormes i accelerats canvis que s’han produït en els últims anys.
El primer fenomen és l’aparició d’una “economia de l’exclusió i de la in equitat”, que cal rebutjar amb decisió i coratge. Es tracta d’una economia que causa la mort, que provoca milions de morts. Així, Bergoglio escriu: “No pot ser que no sigui notícia que mori de fred un ancià al carrer, i que sí que ho sigui la caiguda de dos punts de la borsa de valors. Això és exclusió. No es pot tolerar més que es llenci menjar quan hi ha gent que passa fam. Això és inequitat”. Per al Papa Francesc, estem arribant a un punt en què l’ésser humà és tractat com si fos un bé de consum, que utilitzem i després abandonem a la seva sort.
Aquest és un fenomen nou que va més enllà de l’explotació o de l’opressió. Avui moltes persones queden excloses de la societat. No és que siguin explotats o oprimits, sinó que se’ls exclou, se’ls col·loca fora, són “sobrants” de la societat. Arribat aquí, Bergoglio ataca a fons el nou liberalisme imperant sobretot a Occident i diu: “Alguns suposen que tot creixement econòmic, afavorit per la llibertat de mercat, provoca per sí mateix una més gran equitat i la inclusió social. Aquesta opinió no ha estat mai confirmada pels fets i, a més, expressa un confiança ingènua en la bondat dels qui detenen el poder econòmic i en els mecanismes sacralitzats del sistema econòmic imperant”.
El segon fenomen que detecta i condemna Francesc és el que denomina “nova idolatria del diner”: “La crisi financera que travessem ens fa oblidar que en el seu origen hi ha una profunda crisi antropològica: la negació de la primacia de l’ésser humà”. S’han creat uns ídols, sobretot el del diner i el de la dictadura d’una economia sense rostre i sense un objectiu veritablement humà. “L’afany de poder i de tenir –constata Francesc- no coneix límit. En aquest sistema que tendeix a foragitar-ho tot en ordre a incrementar els beneficis, qualsevol cosa que sigui fràgil, com el medi ambient, resta indefensa davant els interessos del mercat divinitzat, convertit en regla absoluta”.
Aquests fenòmens que el Papa Francesc detecta amb perspicàcia i precisió el porten a advocar per una exigència ètica que treballi per neutralitzar un sistema financer i econòmic que manipula i degrada la persona. Tanmateix, no n’hi ha prou de compensar, per diferents estratègies poc o molt caritatives, les desigualtats i les injustícies a què estan sotmesos milions d’homes i dones. Bergoglio propugna una reforma financera global que no ignori l’ètica, cosa que requereix un canvi d’actitud enèrgic per part dels dirigents polítics i dels agents financers i econòmics.
A través de les pàgines d’aquest extraordinari document, ens adonem que el Papa Francesc ha pres les regnes d’una Església que no capitula en la seva tasca d’aplicar la Bona Nova de Jesús a les situacions socials i econòmiques que el Món d’avui li presenta.
