Bisbes i rucs.
Aquesta secció, fent honor al seu nom, acostuma a posar a “caldo” a qui convingui. Guanyen per golejada alguns polítics; el que no vol dir que des d’altres col.lectius no es facin a vegades mèrits similars. Volia parlar d’alguns periodistes però un bisbe se’m ha avançat. El nou bisbe de Donosti, un tal Munilla, ja s’ha trepitjat la sotana. A un bisbe, a part de santetat, se li ha d’exigir intel.ligència. Per la primera ja el jutjarà Déu, per la segona aquest pobre home demostra que és un ruc; obedient però molt ruc. I no deu haver passat mai gana. A la seva presa de possessió es va comparar amb l’ase de Jesús a l’entrada de Jerusalem, demanant que no es fixessin en ell sinó en qui portava. Quan ha obert la boca, no sembla haver fet massa honor al que deia perquè Jesús també deu ser haitià. Jo, a aquest paio, l’enviaria a missions. El problema és que la Conferència Episcopal Espanyola es pensa que ja ho ha fet. I així anem.
