No m’interessa saber el resultat de les eleccions a Foment. Dependrà del sentit de vot de les 300 territorials I sectorials que representan el 90% dels vots. El sistema de representació indirecta és el què és . I tots sabem que si votessin directament les empreses en Joaquim podria guanyar. Ara per ara , és una lluita desigual.
El que m’interessa es definir l’abast d’un canvi en la manera de veure la representació institucional de les nostres empreses. Els empresaris em considerat ( això us ho poden dir aquells que han sestejat en les avorrides juntes de les patronals ) que la representació patronal era un lloc reservat per els avis ( petita recompensa pels molts anys de lluita) I per cuatre amants de figurar ( petits moments de gloria compartint taula amb subsecretaris en actes soporifers).
Però la crisi ( ai las, sempre la crisi..) ha fet que el malestar generalitzat per la poca eficacia de la gestió política I patronal ( que ens ha fet sentir sovint aquella sensació que es prenien mesures de compromis I no de fons) va posant les coses al seu lloc.
Liders com Boixareu, han anat sortin encada racó del país. Petites patronals agresives, noves associacions , I tota mena de grups d’opinió, estan demanant que “algú faci alguna cosa” I que “Per favor, s’ens escolti”.
En Boixareu , però, ve de lluny. Després de consolidar un repte empresarial de primera magnitud ( dirigeix un grup industrial multinacional vinculat al mon del metall que en menys de deu anys ha passat de facturar 70 a 500 milions), ha estat l’anima del FEMCAT des del seu naixement, ha presidit el consell social de la UPC, ha presidit la comissió d’industria de Foment, ha estat impulsant la Unio patronal metalurgica… S’ha arremangat fins a límits insospitats.
Els qui tenim el plaer de col.laborar amb ell en guardem un excelent record . És algú il.lusionat, valent, decidit, que escolta, que sap engrescar. Totes aquelles característiques que defineixen el líder que el mon patronal necessita.
I sobretot té una virtut cabdal per un empresari. Es tenaç , decidit, i si cau, s’aixeca. No s’aturarà. Si guanya ara, farà el canvi promès (www.fomentfutur.wordpress.cat) I les empreses tindrem un portaveu privilegat. Si guanya d’aqui 4 anys, tindrà temps per coneixer més a fons les diferentes organitzacions I les seves problemàtiques.
Però tingue-ho clar. En Boixareu guanyarà. Perquè el futur és seu, el futur és de tots els qui volem deixar de dormir a les juntes , dels qui volem que se sàpiga perquè patim , perquè ens il.lusionem. Els futur és dels empresaris que volem patronals que ens representin.
