49
Ja l’any crema en somort i fem recompte.
Del fosc de la memòria s’enlairen
torterols de records, imatges vagues,
recances i desigs
Són feixucs sempre
els dies que hem viscut, i trencadissos
els que encara hem de viure. L’aigua esmola
les pedres i la veu, i aquest silenci
no sempre és un mirall ple de respostes.
Però la vida sols es diu vivint-la,
i a l’altra riba d’aquest riu que tantes
vegades hem creuat hi ha el vent que encara
pot esbullar-nos els cabells, la força
per desertar el fastig i la impotència.
Tots els camins desvetllen angoixoses
solituds i secretes meravelles;
res no ens sotmet i tot ens corba els muscles.
Ja l’any se’n va i ens n’anuncia un altre.
Només si anem més enllà de la lluita,
incessantment i sense defallences,
n’amidarem, sencera, la fondària.
Miquel Martí i Pol, Primer llibre de Bloomsbury (1980-1981)
