BON NADAL/BONES FESTES/31 DE DESEMBRE
Aquests dies rebem felicitacions i desitjos d’un bon any 2010. Hi ha qui felicita simplement les festes i qui felicita el Nadal. Als primers sembla que els faci vergonya felicitar el Nadal. Van arribar a felicitar el solstici d’hivern i només el sentit del ridícul va evitar que acabessin posant un dolmen o un menhir en comptes d’un pessebre.
No cal ser cristià per felicitar senzillament el Nadal. Forma part de les nostres tradicions i porta implícit, per creients i no creients, un missatge tant actual com necessari. De festes n’hi ha tot l’any, de Nadal un. Per què no felicitem doncs en propietat?
Això no vol dir que totes les tradicions tinguin sentit. Mai n’he vist cap al fet d’empassar-se a corre-cuita dotze grans de raïm la nit de cap d’any. Ni al fet que les 12 campanades ens imposin per força els moments més feliços de l’any, obligats a un estat d’exaltació postissa i de desproporcionada gesticulació. Fer el ridícul, perdre la dignitat no té excepcions al calendari. Potser és més avorrit però les 12 campanades a mi em suggereixen el record dels que hem estimat i no estan entre nosaltres, l’alegria serena pels que encara hi són i la pregària reflexiva sobre com hem d’encarar el nou any que comença. A les 12 hores, el silenci, només trencat per una campana sòbria i solitària, acompanyada dels cants dels monjos, i no el xivarri embogit de qualsevol massiu espectacle públic audiovisual. Seria possible, després de la última campanada, tancar els ulls i guardar tothom 5 minuts de complert silenci ? El mínim que necessita el món. I nosaltres també.
Bon Nadal i feliç 2010.
