Retorn amb regust agredolç el d’Andreu Buenafuente a la televisió, quan es compleixen vint anys de la seva trajectòria televisiva. Aquest cop, amb horari més decent i amb un show setmanal –el que vindria a ser, a priori, més temps de dedicació- el nou programa, Buenas noches y Buenafuente (Antena 3) decep quant a l’expectativa generada: és més del mateix per tots aquells que han seguit habitualment els lates shows del reusenc. Hi ha pocs elements novedosos en l’univers particular del showman. Desgranem, però, com va ser aquest primer programa.
L’arrencada feia presagiar quelcom diferent, amb una idea força treballada, recreant el desembarcament a Antena 3, amb grans cops com l’aparició de David Meca o Georgie Dann, i un final del gag simulant que es tractava d’un somni del que Buenafuente desperta i apareix en calçotets a plató. El monòleg, marca de la casa, va donar el tret de sortida i va girar sobre la seva tornada a la televisió, on hi va intercalar un esquetx promocional. També va fer referències a la casa reial, tot i que hauria estat bé la intervenció de Toni Albà per arrodonir el tema. Es trobà a faltar en general aquell punx interpretatiu que té l’Andreu, i el relat es va quedar en quelcom descafeïnat, tenint en compte que si per una cosa destaca el còmic és per aquesta.
Acte seguit, BFN va oferir una trobada amb tres cuiners, als quals, permetin-me la metàfora culinària, els va treure poc suc. Especialment, tenint en compte que s’ajuntaven personatges tan carismàtics com Arguiñano i Ferran Adrià en un mateix plató, els quals gairebé no necessiten ni guió, però sí unes línies mestres perquè omplin de riures la pantalla. I acabar la trobada fent una mena d’entrevista per la bena, a l’estil Una altra cosa, i endevinant els plats sense usar alguns sentits, va ser bastant insípid.
La recuperació de José Corbacho és un element que desvirtua el programa. Algú li hauria de dir a l’ex de la Cubana que brilla més quan està darrere de la càmera, perquè té talent per retractar amb acidesa la realitat que l’envolta, com va passar al cinema amb Tapas o a la sèrie Pelotas. Així, van recórrer novament a una idea bastant explotada pels programes d’humor des del passat mundial com és la d’utilitzar la figura del Pulpo Paul per predir el resultat de qualsevol cosa. En aquest cas, i tornant a l’època on feia de Sebas, van disfressar l’actor de pop i el van submergir perquè acabés traient la pilota amb els ulls tapats.
El lligam i la posterior entrevista a Ewan McGregor –del plató a Londres- va ser probablement un dels pitjors moments del programa. L’entrevista es va limitar a tres preguntes-reflexions absurdes durant cinc minuts. S’assemblen molt Pablo Motos i BFN: entrevistats de nivell i entrevistes que no estan a l’altura. Tanmateix, un altre moment molt fluix i gairebé ratllant el mal gust va ser l’aparició de Berto Romero disfressat de Lady Gaga.
No tot van ser mals moments a l’estrena. Hi ha dues línies molt positives: una d’elles, la proximitat d’Andreu amb el personatge immers en el públic, a l’estil Follonero, en aquest cas, buscant la interacció amb la mare i filla Sánchez Vicario –bon paper de Sílvia Abril- que va acabar amb un playback de Pimpinela força acceptable. I l’altra, la participació d’humoristes espanyols a l’sketch presumptament seriós de Bernarda Alba.
Així doncs, Buenafuente es va estrenar en prime time amb un déja vu, el del late night que ve fent des que va emigrar a les espanyes –val a dir que no ha tornat a ser el mateix des de La Cosa Nostra- i que en aquesta ocasió, va estar lluny de la seva millor versió. Des d’aquí, li suggerim que El Terrat exprimeixi més els guions: que la situació que es viu a l’Estat prengui rellevància, oferint una alternativa diferent a sàtires polítiques com Polònia. Tanmateix, li suggerim que s’endinsi i explori noves vies d’humor, perquè és capaç de fer-ho. I posats a demanar, la incorporació de sàvia nova sempre ajuda a créixer: on són els nous Edu Soto i David Fernández?
Píndoles
1. Telenotícies Reial. ¿Fins a quin punt hem de considerar oportú obrir el sumari del Telenotícies Migdia de TV3 amb l’accident del rei, tot dedicant-li els 8 primers minuts, quan el mateix dia hi havia victima a una casa de Tarragona, i no es parlà d’ella fins al cap de 20 minuts? Audiència i espanyolitat o noticiabilitat i proximitat?
2. Al format vell hi ha la bona confitura. A l’horitzó de Saber y Ganar es troba la Ruleta de la Fortuna, batejada des de ja fa sis anys com La Ruleta de la Suerte a Antena 3. La gran audiència d’aquest concurs demostra que de vegades no sempre cal innovar per atraure audiència. La participació des de casa és un dels elements que fan d’aquest clàssic un programa imprescindible, ara per ara.
3. Vaquerizo Zàping. Mario Vaquerizo, el marit de la cantant Alaska- és un personatge que apareix darrerament a qualsevol canal de la TDT. Aquesta darrera setmana, per exemple, l’hem vist en una entrevista a ¡Qué Tiempo Tan Feliz! (Telecinco), col·laborant a El Hormiguero (Antena 3), i a Alaska y Mario, el reality de la MTV.
