Ara que la Copa Catalunya torna estar en boca de molta gent, de fet, com cada vegada que s’ha de disputar en els darrers anys, és un bon moment per fer un breu repàs a la història de la competició.
L’any 1900 és una data clau per explicar el futbol català i les competicions que té. Així, aquest any, es funda la Foot-Ball Associcació que compta amb equips com el Barcelona, l’Espanyol, el Català, l’Hispània, el Catalònia, l’Internacional, l’Irish i el Catalunya. El 1907 aquesta associació va deixar pas a la Federació Catalana impulsada per Gamper i per qui fou el president de la Foot-Ball Associació, sr. Eduard Alesson. El mateix any el president d’Honor de l’Hispània Club – club que mai es va arribar a legalitzar -, Alfons Macaya, decideix organitzar una competició entre els equips de l’època i els formats per tripulants dels vaixells que ancoraven al port de Barcelona. Aquesta competició, que rep el nom de Copa Macaya, es disputa en una lligueta entre els clubs participants i es dona el trofeu a qui aconsegueix-hi guanyar-la tres vegades. La Copa té anècdotes pròpies de l’època, a vegades els equips es completaven amb espectadors o els espectadors feien d’àrbitre, però sobretot destaca que les tres, i úniques, edicions de la Copa foren guanyades per equips diferents. Així, la primera edició la guanyà l’Hispània, la segona el Barcelona i la tercera l’Espanyol. Com que cap equip fou capaç de gunyar-la tres vegades van dirimir-ne la possessió entre tots tres. Però l’Hispània ja havia desaparegut, i com que l’Espanyol havia derrotat en tots els partits al Barcelona, finalment es va decidir donar la Copa Maraya a aquest equip.
L’11 de gener del 1903 s’inicia a Barcelona la Copa Barcelona – relleu de la Copa Maraya – mitjançant un sistema de lliga a doble partit. Cal destacar que en aquesta edició tots els participants tenien premi, des de copa i medalles pel primer classificat fins a material esportiu per l’últim. El primer partit d’aquesta competició enfrontà el Barcelona i l’Ibèria, amb victòria dels primer per 7-0. La primera edició la guanyà el Barcelona amb 26 punts mentre que el segon classificat fou l’Espanyol amb 24. La temporada 1903-1904 neix el Campionat de Catalunya que es disputà fins l’any 1940 perquè el règim franquista el suprimí. Com a anècdota és interessant recordar que la temporada 1936-37, malgrat que la Guerra Civil Espanyola havia iniciat, a Catalunya, que encara n’estava al marge, es va disputar la competició, i el Madrid va demanar de participar-hi, però la petició fou denegada. La competició fou guanyada la majoria de vegades pel Barcelona i l’Espanyol, encara que equips com l’Europa, el Sabadell o el desaparegut FC X també van inscriure el seu nom al palmarès de la competició.
A partir del 1940 el règim franquista obliga als clubs catalans a disputar només competicions organitzades per la Federació Espanyola de Futbol, és a dir, la Copa del Generalísimo i la Lliga Espanyola.
És l’any 1984 quan, sota el nom de Copa de la Generalitat, es reprèn la competició. Encara que no és fins la temporada 1989/90 que es reconeguda oficialment per la Reial Federació Espanyola de Futbol. Durant els primers cinc anys es disputava a l’agost i només hi participaven equips no professionals de tercera divisió. Així, no és fins l’any 1991 que entren a competir-hi els equips catalans de segona i primera divisió. No és fins l’any 1993 que la competició pren el nom que encara avui manté, Copa Catalunya.
Aquesta temporada la Copa Catalunya l’han disputda els equips catalans de Segona Divisió, Tercera Divisió, i els campions de Primera, Segona, Tercera i Quarta Territorial que ho han volgut, quedant-ne exempts els equips filials o dependents. Com es sabut Barça i Espanyol, que són els clubs catalans de primera divisió, aquest any disputaven la Supercopa de Catalunya, nova competició que de moment ha quedat suspesa, a l’espera de roda de premsa de la FCF el proper dilluns.
Amb tot, i per donar un cop d’ull al palmarès de la competició des de després de la Guerra Civil, any 1984, l’Espanyol i el Barça compten amb 6 títols a les seves vitrines, seguits pel CF Lloret, el CE Manresa i el CE Europa, amb 2 títols cadascun.
