Saps aquella frustració que sents quan no pots identificar qui t’ha fet mal? Aleshores és quan penses, ‘busca qui t’ha pegat’. No sempre és així. A València, Mazón és la resposta per la seua mala, o millor dit, nul·la gestió de la Dana i la resistència a anar-se’n. No li cau a vostè la cara de vergonya? Les víctimes, primer, i la societat, després, necessiten poder digerir emocionalment aquest malson. Ni em passa pel cap el dolor dels afectats pensat un cop i un altre: i si hagués anat per la meua mare? i si no hagués baixat pel cotxe? ningú no ho esperava i qui tenia la responsabilitat d’avisar d’un perill no va complir amb la seua obligació.
Aquell dia Mazón estava a la seua. I el seu patró de comportament no ha canviat. Segueix fent la seua. Ni la pressió social, ni la política, ni la mediàtica, com ara la invitació de l’ABC, el fan tindre un mínim d’empatia amb les víctimes. És tan indecent sentir parlar de València en termes electorals! ‘No podem perdre València’, diuen. Per l’amor de Déu! I damunt tracten de trobar una eixida que siga acceptable per qui és, encara, president de la Generalitat Valenciana.
Hi ha tants aspectes que em fan bullir la sang. No aguante que es parle de la reconstrucció com si fos un assoliment. No senyors, no és això! Vostès tenen l’obligació d’ajudar als damnificats. I de fer-ho de la millor forma possible i amb la diligència més gran. No és normal no poder eixir del shock perquè damunt del que han de suportar les víctimes de la catàstrofe han d’assistir a un discurs esperpèntic.
Pecat i penitència
Hi ha qui diu que en el pecat està la penitència. I això acompanyarà tot la vida a aquests polítics irresponsables que han deixat de la mà de Déu al seu poble. Són temps difícils per fer de la reflexió una eina de lluita. Tanmateix, cal fer-ho i molt. I a més a més, tenir la capacitat de no passar plana fàcilment. Sé que això és difícil. Sé que l’agenda-setting mana, però també sé que en l’àmbit social cal fer una repensada col·lectiva per dignitat.
I tot s’ha de fer sense deixar de mirar el que passa fora de casa. I, que, vulguem o no, ens afecta. És fàcil imaginar l’impacte de les polítiques de Trump. Cada vegada que espanta amb els seus anuncis hi ha qui perd i guanya diners. Només amb una declaració. Això ja ens està esguitant. No ho hem vist vindre.
Cal rellegir El cigne negre de Taleb. Tot i que el d’ara és més aviat taronja. Tant se val! al final rebrem i no serà agradable. I aleshores em diràs: busca qui t’ha pegat! potser, això mateix es pregunte el senyor Mazón quan el temps el pose al seu lloc. Jo, m’atreviria a dir-li que, el títol del Molt Honorable l’ha perdut ell mateix sense cap intervenció externa.
