Són les empreses del Tercer Sector les que “cal protegir”? O és l’usuari dels serveis que cal protegir? No hem patit prou l’entrada de “treballadors de l’ensenyament” que es va fer massivament a partir dels 70 per adonar-nos que cal uns mestres amb vocació i no uns simples treballadors de l’ensenyament? Fins i tot la terra premia el treballador que l’estima. I això que treballar la terra és prou dur!
Si ets un vocacional d’allò que fas, mai de la vida et pagaran per les hores que hi esmerces. Si ets un vocacional, la feina t’acompanyarà fins que te’n vulguis jubilar. I tot i així…
Ahir parava pel carrer un amic, carregat de xacres ell que anava a passar unes hores amb la seva dona. Fa més de 30 anys que la té “tancada” (sic) en una residència per persones grans amb dependència. Estàvem davant de la porta d’entrada i em fa, gairebé a cau d’orella: “Vaig a veure la dona”. I amb un gest penetrant acompanyat de moviment de cap i ulls m’engalta: “La tinc tancada aquí a la “presó”, perquè això és una presó. Jo veig coses i callo, em diu resignadament”.
Això volem que sigui la nostra societat? Així voldrem ser atesos quan, si no hi ha altra solució, ens hi hagin de “tancar”? Treballadors de la sanitat, de l’ensenyament, dels serveis socials, de la neteja… Quina pena!
Pares i mares que encara hi sou a temps: pregunteu allò que voldran ser els vostres fills i filles quan seran grans, i ajudeu-los a fer-ho possible. Si treballen en allò que volen, segur que se’n sortiran. I ho faran bé. Amb amor i no per obligació.
Podria fer la llista més extensa. Podria dir que hi ha una reacció a aquesta manera de fer. Podria informar llargament del que vol dir l’ACP (atenció centrada en la persona) podria donar detalls d’altra mena de residències, amb usuaris que s’hi han passat feliçment més d’un quart de segle i mai es varen sentir “tancats” i menys “a la presó”. I no són residències de luxe. Són fundacions privades sense ànim de lucre amb places concertades amb la Generalitat.
On vull anar a parar? Doncs ben ras i curt. O les administracions públiques troben el desllorigador i preparen els concursos perquè se’ls adjudiquin entitats vocacionals que no els has d’explicar què vol dir estimar (estimar allò que fan, estimar les persones ateses, estimar i acollir amorosament els “usuaris dels serveis”) o tots pararem als braços (a les grapes?) d’empreses especuladores, les furgonetes de les quals podrien posar:
“Empreses de serveis: neteja, avis, catering, ensenyament, hospitals… I si no li agraden les que li proposo en tinc d’altres per triar”. Protegir les empreses del Tercer Sector? Cà! Protegir els usuaris de caure en altra mena d’empreses.
