Aquest mes de febrer s’han complert dotze anys des que ens va deixar un dels grans humoristes del panorama català, Joan Camprubí, conegut com a Joan Capri. El personatge que el va catapultar, televisivament parlant, va ser el Doctor Caparròs, el protagonista de, Doctor Caparròs, medicina general. Emesa pel circuit català de Televisió Espanyola, aquesta sitcom o comèdia de situació –la primera de la història en català- es va estrenar el 3 d’octubre de 1979 i, posteriorment, al 1982, es va emetre una continuació ambientada en un poble. La sèrie estava guionada per Jaume Ministral i Masià, gran amic de Capri, i estava dirigida i realitzada per Esteve Duran, un històric de la comèdia.A tall anecdòtic, la sitcom es va endur un Premi Ondas, l’any 1980.
Aquesta comèdia de situació plantejava la història d’un metge que tenia una consulta particular i que feia veure als pacients que les malalties, en molts casos, tenien quelcom més de psicològic que patològic. Era un doctor que es mirava la realitat amb ironia, endinsat en una Catalunya encara en blanc i negre, i va ser el precursor dels metges cínics televisius del segle XXI. No hi faltaven referències a la situació político-social que es vivia en aquell moment i experiències sobre la vida. En aquest sentit, feia ús del monòleg -mirant directament a càmera- un tret que sempre ha acompanyat Capri al llarg de la seva trajectòria professional. La seva utilització del català afegint-hi alguns castellanismos complementaven aquest personatge, que es convertí en entranyable i molt popular.
Tot i que la sèrie era feta a mida per Capri, aquest estava rodejat d’actors de primera nivell i consagrats com Maria Matilde Almendros, que feia de la dona del doctor, un joveníssim Joan Pera, en el paper del seu nebot i estudiant de metge, el qual s’enamorava d’una joveneta Carme Sansa, que feia el paper de la despistada infermera Numància –la Numa. Aquesta comèdia de situació té un element inèdit: i és que, 33 anys després de la seva esterena, es podria emetre perfectament a l’actualitat, perquè molts dels discursos que plantejava encara són molt vigents. Les paròdies de Polònia (TV3), on l’actor Cesc Casanovas es posa a la pell del mític personatge quan fa gags sobre la sanitat catalana, serveixen, especialment per a les noves generacions, recordar la seva figura.
La trajectòria televisiva de Capri, un cop es va treure la bata, ja no va tenir tanta repercussió. L’última incursió va ser el 1990, quan va interpretar uns monòlegs amb el títol de Amb l’aigua al coll a TV3, en el paper d’un conferenciant que opinava sobre temes quotidians d’interès general. La pròpia Televisió de Catalunya li va dedicar, l’any 2003, un programa que recomanem des d’aquí, El meu avi, on s’aprofundeix en la seva figura, de la mà de familiars i coneguts.
Píndoles
L’Eurovegas ja existeix. Quan es parla de la possible ubicació d’un casino a Catalunya, el culebrot de TV3 La Riera ja fa temps que centra part de les seves històries en un casino ubicat a Sant Climent. El mal ambient i les relacions entre els socis defineixen les escenes. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència?
No hi cauen. Encertat vídeo d’aquesta setmana de l’APM sobre les preguntes no encertades del concurs Ahora Caigo (Antena 3). Algunes, directament, ssón de vergonya aliena i el concursant es retracta com una persona amb nuls coneixements i que fa reflexionar sobre el nivell cultural existent al territori.
Crispin Klander. L’homenatge als 15 anys de trajectòria televisiva de Florentino Fernández han acabat amb la visita, al seu programa Otra Movida (Neox) de Crispin Klander, un dels primers personatges interpretats per Florentino i que va aparèixer al late night Esta noche cruzamos el Mississipi (Telecinco).
