El lent, llarg, tortuós i penós camí d’aquest país cap a la seva plenitud nacional encara aviat, després de fites recents assolides amb prou esma i dignitat que ni els més optimistes no podien fa pocs anys ni imaginar, una colla de reptes dignes de menció, i des d’aquesta editorial de Nit de Reis és difícil resistir-se al recurs fàcil de fer-ne una carta a Ses Majestats. Ens hi resistim només perquè el que demanem, el que ens demanem, no ha de ser cap dàdiva, cap regal, i sobretot ha de sorgir de la suma d’una colla d’esforços individuals que esdevinguin un ànim, una força col·lectiva que sumi i empenyi.
Aviat encararem les eleccions al Parlament europeu i res indica que sigui fàcil que s’assoleixi una candidatura única de les forces polítiques independentistes, per entendre’ns: dels partits que demanaran el 9 de novembre que els catalans responguem sí a les dues preguntes que se’ns faran.
Hi ha una colla de raons que donen suport a aquesta opció, i totes les que la contradiuen no tenen un pes específic rellevant en les actuals circumstàncies. Una previsible bona participació que suscitaria, així com el caràcter de test legal i premonitori del resultat del 9-N, el fet que qualsevol convocatòria electoral te en sí un caràcter plebiscitari (cal recordar que la II República neix d’unes municipals?) són raons prou de pes com per a que els nostres partits facin, un cop més, un doble esforç: posar l’interès del país davant del dels partits, i (no menys important) confegir una candidatura amb persones preparades i amb coratge que aglutinin l’ànim de llibertat que el poble els demana.
…i, amables lectors, que el Reis us portin tot el que els heu demanat.
