L’Albert i l’Emilia, (amb altres bons companys) van començar fa deu anys a repartir excedents de la nostra societat a persones necessitades. Es van centrar en les joguines de Nadal i en els productes de neteja i higiene. El que per molts de nosaltres és un fet sense importància (tenir llexiu, sabó, desodorant, pintallavis, colonia…) per molts altres és un luxe. El projecte anomenat “Associació la Nau” (http://www.lanau.org/linees.htm) vol fer que els qui no poden pagar-se aquests petits luxes, puguin, de tant en tant, obtenir-los gratuitament.
Han trobat un mecanisme sencill i eficaç per fer que el trasvàs es faci ordenadament i directament. Les empreses productores cedeixen els excedents de les diferentes campanyes (productes amb tares imperceptibles, o simplement passats de moda) i la Nau s’ocupa de fer-los arribar directament als necessitats a través de les parròquies. Els rectors es fan responsables de la distribució, i cada parroquia té només un dia de recollida al mes i només s’endú una cinquantena de bosses preparades amb un producte de cada per evitar temptacions.
Cada dissabte al matí, l’Albert reb en un petit magatzem cedit a St Joan de Deu als joves voluntaris que amb el mossen al davant prepararan les bosses. Mentre, a la porta del magatzem , l’Emilia i un grup de voluntaris van carregant els cotxes i les furgonetes que arriben, prenent nota acuradament de qui s’emporta i què.
Cada paquet tindrà una història. El rebran aquells que no poden tenir. I podran tenir un boci d’allò que per molts és un “a més a més”.
Si aneu un matí de dissabte, veureu aquest petit equip de voluntaris pencar per amor als altres. Uns altres ben concrets, amb noms I cognoms. No son productes estrictament necessaris, em direu. Per això ja tenim un sistema de protecció públic i unes quantes ONG especialitzades. Però ells fan un reciclatge molt particular: converteixen excedents en il.lusió. I l’any passat van repartir 50.000 paquets (el doble d’altres any.. la crisi apreta). 50.000 bocins d’il.lusió sense res a canvi. Bé, mentida, amb moltíssim a canvi.
A TAIZE,fa molts anys cantàvem l’“ubi caritas”. Un cànon que els qui heu viscut la magia de TAIZE recordareu. L’altre dissabte, després de veure en acció la gent de la Nau, i caminant per els jardin de St Boi sota el sol d’hivern, sense voler, l’anava cantant…
Albert, Emilia,..cada dissabte, deu anys, centenars de voluntaris, millers de llars amb il·lusió,… “On hi ha caritat i amor, hi ha Deu”!
