Carta a l’amic Marc Prenafeta
Conta la llegenda que el primer dia que el President Pujol va entrar per la porta de Palau anava amb el teu pare i li va dir: “Lluís, la Generalitat som tu i jo”. Reconstruir un país sotmès es feina de molts i governar-lo, privilegi d’uns pocs. Però aquest privilegi comporta unes servituds difícils de suportar: odis, envejes, traïcions, soledat, i sobretot injustícies de tota mena. Ton pare va viure i va col·laborar amb els millors anys del pujolisme
El què li ha tocat ara viure és la creu de la moneda. Espanya no perdona i sap com i quan tallar caps. Els espanyols tenen l’exèrcit, la justícia, el fisc i una majoria de població. Els Catalans som minoria a Catalunya, no tenim exèrcit, ni justícia pròpia, ni fisc. Però ara ens han sorprès amb una novetat! I és que, a més, els espanyols tenen un tribunal de justícia, l’Audiència Nacional i unes lleis que els hi permeten fer el què han fet: convertir un cobrament de comissions en un delicte d’alta traïció. Al teu pare i al Macià els han inculpat d’un delicte de “asociación ilícita”, es a dir ”Poner en peligro la vigencia de la constitución Nacional” (consulta “associación ilicita” per internet i fliparàs!). Ni el teu pare ni en Macià estarien suportant ara una prova indigne si fossin espanyols. Ni el teu pare ni en Macià haurien estat sotmesos a un tracte vexatori en públic si no haguessin estat homes d’en Pujol. Ni el teu pare ni en Macià estarien a Madrid tancats a la presó si les enquestes no ens fossin tan favorables i obrissin el pas a un govern (i potser a un front) nacionalista.
Amb l’engarjolament del teu pare i d’en Macià, no estem davant d’un problema ètic. Estem davant d’un maltractament polític i d’un abús de poder. La teva reacció m’ha colpit. Serenitat, fermesa i cap fred. En Vila va dir que era l’hora de Maquiavel. I té raó. Ara us toca actuar per acabar amb el suplici del tancament i defensar l’honor.
I a la resta de catalans, ens toca prendre bona nota i actuar en conseqüència. Poca broma amb els espanyols. ERC no pot tornar a cometre el mateix error. CiU ha de guanyar i construir trinxeres perquè aniran a per nosaltres. No hi ha sociovergència possible. El pitjor que ens pot passar és deixar que els Espanyols manin a Catalunya. La única condemna, fer tractes amb els sociates.
Dic que el cobrament de comissions no es un problema ètic. Hi han matisos, segur. Però el problema ètic és que un banquer cobri 20 M d’euros l’any, que els futbolistes només paguin el 24% de renda (I la resta de mortals un 48%), que el banc d’Espanya es renti les mans de la situació de quiebra tècnica dels bancs i caixes, que s’hagin construït habitatges per als propers deu anys, que els xinos estiguin acabant amb l’industria a Europa (de què viurem????), que els ajuntaments requalifiquin terrenys, adjudiquin obres a constructores amigues i ho financiïn amb les caixes d’estalvis creades i dominades pels partits polítics en el poder (o sigui CiU no, o molt poquet), que la dona de l’actual president de la generalitat ocupi un fotimer de càrrecs públics remunerats (les dietes també son remuneracions…)
Senyor Garzón, se li ha girat feina. Però si us plau comenci per dalt. “Con un par de cojones”. Que l’estat Espanyol se’ls hi n’anirà a la merda per culpa de tots els cràpules que se n’estan aprofitant, i no per quatre idealistes que somniem passats i vivim dels records.
Ànims, Marc!
Una forta abraçada,
Vicenç Pedret
