Benvolgut amic,
Queda poc temps per tornar a votar i saber què pensen de tot plegat els catalans. Sembla clar que la segona aventura tripartita us passarà factura. No es pot explicar de cap manera a un electorat molt nacionalista (que va deixar de votar CiU I va votar ERC al 2003 pels funestos pactes amb el PP) que: “Montilla president, Catalunya Independent”.
La veritat es que coneixent-te, per tu era evident que el segon tripartit només tenia sentit per què aturava la “sociovergència”. Calia que en aquest segon mandat, el tripartit governés amb encert i CiU perdés la paciència i l’electorat. Cap d’aquestes dos coses han succeït, sinó tot el contrari. L’escenari més probable ara per ara, es que CiU recuperi el govern amb pactes puntuals amb ERC, el PP o qui calgui.
Amb la perspectiva, doncs, d’uns anys d’ajust econòmic en tots els fronts (especialment en el públic), la prioritat a Catalunya serà tenir un bon govern. En Mas ha de ser capaç d’obrir el govern a tots els qui puguin ajudar a governar bé. Però per aclarir i diferenciar l’espai polític nacional de la resta, és imprescindible que funcioni un front nacional a Catalunya, disposat a col·laborar amb l’estat espanyol amb tot allò que permeti retrobar una estabilitat econòmica per tothom i ens suposi a canvi obtenir un redreçament nacional.
ERC surt d’aquesta aventura tripartita amb una bona dosi de “realpolitic” a les esquenes i amb la necessitat d’evitar frontisme ideològic dreta-esquerra. L’esquerra és una excel·lent repartidora, i la dreta una impecable generadora de riquesa. Deixem que cadascú faci el seu paper i no tornem a liar-la.
El sentit únic de pertinença a un país sense estat propi el tenim tots els qui veiem com s’estan aprofitant de nosaltres des de les instancies estatals. El sentiment independentista es va reforçant des de la base de la societat no polititzada, sinó simplement farta. Només un ampli consens generacional dels qui coneixeu bé les difícils regles de la política ens podrà donar alguna opció per ser lliures algun dia. Peix al cove a Madrid fins a la sacietat, però tots plegats. Bon govern a Catalunya, però tots plegats.
Sé prou bé que el què demano no és compartit per tothom. Hi ha qui creu que no es pot donar ales a ERC ja que tornaria a fer un tripartit si pogués. Jo també crec que la dualitat interna en què viu ERC donaria opcions reals a un tercer tripartit. El que dic, és que no hi haurà veritable bon govern si no hi ha un pacte ERC-CiU que faci possible la unitat de les forces nacionals. Cal que tots tinguem clar que l’alternativa pot ser una vetllada “sociovergència” que els més amants dels negocis polítics esperen amb fruició.
Per això Joan, no defalliu, i no defallim. Lluitem a dins i a fora per reforçar el què ens uneix i minimitzar el què ens separa. Visca la terra i mori el mal govern!
