Crec que la clatellada que va rebre l’Estat espanyol en relació al posicionament del Comitè d’Afers Legals del Consell d’Europa el situa a la vora de l’abisme de l’estat oligàrquic que no respecta els drets humans si no deixa lliures els presos polítics i retira les euroordres d’extradició contra els exiliats polítics, així de clar!
La violació de drets humans ja fa temps, per no parlar de segles, que és un esport practicat per l’Estat de la mà de les seves institucions més preclares com ara el poder judicial, el polític o l’econòmic, allò que anomenem poders fàctics. Es permeten impunement cops d’estat amb trets al Congrés de Diputats, assassinats d’estat capitanejats pel Sr. X, que ara tothom ja sap qui és o una extensa i profunda corrupció d’un partit de govern com el PP amb pràctiques criminals i un llarg etcètera. No es tolera, però, l’acció més democràtica de totes com és posar unes urnes per decidir el futur d’un poble com expressa la Declaració Universal dels Drets Humans que l’Estat espanyol signa però incompleix, om incompleix qualsevol acord.
Us suposo ben informats però, per si de cas, caldria recordar la quantitat d’informes dels més alts i prestigiosos organismes i institucions internacionals avisant l’Estat espanyol de les seves facècies antidemocràtiques i antidrets humans que avui ha culminat amb la exigència del Consell d’Europa a l’Estat perquè alliberi els presos polítics i anul·li les euroordres d’extradició dels exiliats polítics. Tinguem present que el Tribunal Europeu de Drets Humans , TEDH, està enquadrat dins l’estructura del Consell d’Europa. No sé si ho veuré però estic convençut que algun dia molts magistrats, jutges, polítics i altres personatges dels poders fàctics de l’Estat compareixeran davant del TEDH o d’altres alts tribunals internacionals com ho van fer els sàtrapes d’Sbrenica o d’alguns estats africans. Seran jutjats i condemnats!
Qui pot estar tranquil en un Estat on personatges que han tingut la responsabilitat de governar, com Felipe González, José Mª Aznar, Alfonso Guerra o els mateixos Vera i Barrionuevo, siguin tan inhumans de negar el perdó (si hi hagués quelcom a perdonar), l’indult o l’amnistia a polítics que tan sols van fer el que no fan ells: executar el mandat del poble, complir amb el seu programa electoral, que ningú no havia impugnat, i seguir la via democràtica. Aquella gent em fa fàstic com me’n fan totes les persones que s’alegren de que uns innocents estiguin a la presó o a l’exili, com en l’època del dictador Franco. Com ells diuen: “A cada cerdo le llega su san Antón”. I, els arribarà.
Jo no voldria estar en la pell del president del govern espanyol Pedro Sánchez. Si realment pensa que s’han de concedir els indults, si realment ho pensa, que ho faci! Crec que l’honestedat està abans dels vots; sí, ja ho sé, serà el seu esfondrament polític i en vindran de pitjors: l’extrema dreta feixista que està a Vox descaradament i mig amagada en el PP. Però sembla que l’honestedat, l’ètica ja no son d’aquest món, al menys pel que fa referència als poders fàctics, polítics, militars, judicials o econòmics. El PSOE ha renunciat al seu republicanisme i li fa el caldo gros als sàtrapes de la Monarquia borbónica que no tan sols és un llast per la democràcia sinó que directament son un fatxes i corruptes; sí, el tal Felipe VI i l’emèrit. Pedro Sánchez té la oportunitat de salvar la cara del PSOE, passaria a la Història com qui va fer honor al seu fundador Pablo Iglesias; un altre d’ara amb el mateix nom i cognom ha demostrat ser un demòcrata i ha hagut de plegar, per què?
L’ara o mai sembla estar més a prop. Em fa por que l’afany de venjança passi pel damunt del respecte al Drets humans i que aquest Estat quedi en mans dels més indesitjables. Per Catalunya sempre ho han estat, però també sap greu pels bons demòcrates espanyols. No crec, tampoc, en els polítics europeus però sí en la justícia europea. Una esperança…
Ara és l’hora catalans! L’Estat espanyol està podrit, s’ensorra. Nosaltres no volem menjar de les escombraries, volem menjar del nostre treball. Volem ser solidaris, acollidors i amb la República Catalana no li negarem el pa als espanyols de bona voluntat; estem ben disposats, ells estaran millor amb la Catalunya independent perquè ens tractarem de tu a tu i així hi guanyarem tots. També és l’hora dels espanyols; a veure si se n’adonen!
