Amigues, amics,
La llibertat d’expressió forma part inalienable dels drets humans. M’enerva especialment quan es vulnera aquesta part essencial dels drets humans, sense oblidar-ne d’altres tan importants o més que aquests. Enmig d’un estat d’ànim personal baix, no oblido totes les malvestats que s’estan abocant sobre el meu país, Catalunya, i damunt de patriotes empresonats, exiliats, maltractats, imputats o amenaçats. El que està passant és històricament horrorós, perquè serà una catàstrofe no tan sols per a Catalunya i Espanya, sinó per a Europa, la democràcia i els drets humans, que haurien de ser la base de tots els estats democràtics. Aquesta horrible catàstrofe està passant, no ho oblidem, a Síria, al Iemen, al Kurdistan, a l’Afganistan o a l’Iraq de forma sagnant. D’altra manera, potser més sibil·lina però igualment catastròfica i inhumana, està succeint a Corea del Nord, Veneçuela, Israel, Egipte o l’Estat espanyol.
Sí, així ho veig jo i cada vegada més personalitats del món de la justícia, política, cultura, o organitzacions com Amnistia Internacional que, de mica en mica, va elevant el seu to reprensiu contra l’Estat espanyol. Si jo m’enervo i em rebel·lo en contra de la censura que traspassa tots el límits de la llibertat d’expressió i, conseqüentment dels drets humans és perquè, indirectament, em sento perseguit com a editor, com a escriptor i com a part d’aquest món de la cultura, de l’educació i de la civilitat. A mi no em poden agradar algunes manifestacions, encara que siguin en l’àmbit de la cultura, però les respecto i les defenso en nom de la llibertat d’expressió. El que no respecto són les agressions físiques o les amenaces covards pels qui ostenten el poder o se senten protegits per aquests, com són els feixistes que fan servir banderes preconstitucionals, la constitucional (aquesta respectable) o altres símbols de la ultradreta per proferir crits insultants, amenaçadors i agredint físicament i indiscriminada gent pacífica. És clar, la ultradreta és la que governa l’Estat i aquests salvatges s’hi senten protegits, i això quan no és el mateix Estat el que exerceix tota mena de violència. Ah! I amb l’aprovació dels també presumptes demòcrates PSOE i Cs. Compte amb la ultradreta! A Espanya, Europa, als EUA i al món. Si aquests estats toleren i segueixen fent el que fan, anem pel pedregar més perillós que el món hagi vist mai.
Tots sabem que els mitjans de comunicació i els intel·lectuals són grans enemics dels règims autoritaris. A Madrid (ja m’enteneu) els mitjans de comunicació no fan por al règim perquè el règim els ha xuclat, de la manera que sigui. A Catalunya també n’hi ha de fidels a l’unionisme, més o menys disfressats. Però alguns, fidels al país, amb independència, coratge i decència, encara poden dir les veritats. Desitgem-los llarga vida. Als nostres mitjans públics audiovisuals els atacs els venen via Montoro o descaradament (155) amb la prohibició d’oferir determinades manifestacions en directe durant “massa” temps, o vetant alguna presentadora “massa” agosarada. Arribarà, a aquest pas, dia que haurem de fer una caixa de solidaritat o resistència per poder fer sostenible els mitjans de la Corporació Catalana de Radio i Televisió que no tan sols ens permeten conèixer la realitat, sinó que ens ofereixen programes de gran qualitat. L’audiència de TV3, per exemple, els fa tanta ràbia com quan no van saber trobar les paperetes i urnes de l’1-O.
Ara, al mateix Madrid, en una exposició d’art, d’anomenada internacional com és ARCO, la direcció d’IFEMA (Feria de Madrid) fa retirar tot un plafó que exhibia les fotografies pixelades dels presos polítics. Si us mireu la composició del Comitè i Junta d’IFEMA, veureu què en té d’empresa privada. Això no és censura política descarada? Han perdut el nord! Estan encegats per la ràbia, l’afany de revenja, l’odi, la por que tenen ells! El mateix director d’ARCO s’ha escandalitzat de tal monstruosa censura, en el món de l’art! Encara que s’hagin excusat ràpidament els d’IFEMA, la mà dreta de la censura se’ls ha vist. Als del 155: PP, Cs, PSOE i sucursals els sortirà molt cara aquesta gosadia tan bèstia, de bèstia ferida, com estan demostrant en tantes reaccions en contra de l’independentisme i de Catalunya, la nostra llengua i la nostra identitat; sí, identitat!
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
