Amics, amigues
“Seguir fent història en la conquesta de la nostra llibertat”. Aquesta és una frase del missatge que Jordi Sánchez ha adreçat, des de la presó, a l’Assemblea General Ordinària de l’ANC que ha tingut lloc avui (25 de març) a Barcelona. Jordi Sánchez, injustament empresonat per la judicatura política espanyola quan era president d’aquesta entitat independentista, ha tingut un record pels seus companys de presó, per als exiliats polítics, investigats i, especialment, pel major Trapero; calorosos aplaudiments.
L’ambient al pavelló del Centre Esportiu Municipal de la Mar Bella era càlid, els colors grocs i les paraules que més ressonaven: Democràcia, Llibertat i República. En aquestes Assemblees de l’ANC es vota tot; la democràcia desbordava el pavelló; eren els crits dels independentistes, de totes les edats, colors, orígens, de tot Catalunya. He pogut estar còmodament assegut en un bon lloc. Davant meu, un dels passadissos horitzontals. A l’altra banda, una dona amb una estelada a l’esquena que li arribava al terra. Durant tot l’acte l’estel i els quatre pals m’han ofert un joc de colors diferent del groc, perquè grogues eren arreu les bufandes, llaços, camises, pancartes.
A la meva dreta, unes vidrieres transparents que deixaven veure el cel blau esquitxat per unes palmeres que suggerien un esclat de llibertat. A dins l’escalf d’un diumenge de febrer que emanava dels cors de milers de catalans compromesos amb la llibertat del país. A jutjar per aquell ambient la República és a tocar però, defora i més enllà, queda molta feina per fer. ¿Serem capaços de convèncer els incrèduls o indecisos que aquest és el camí de la llibertat, la justícia i del benestar de tots els ciutadans de Catalunya?
Amanien l’ambient cants programats i no programats, espontanis que cantaven a la pàtria, la llibertat i tot l’imaginable del cas, entre ells un titulat “La terra (jutges) no s’arrenda”. Contínuament hi havia referències als empresonats i les seves famílies, que eren reblades per crits de llibertat. Els exiliats polítics hi han estat presents mitjançant gravacions audiovisuals. Toni Comín ha dit que “necessitem els braços de la societat civil” en referència clara a l’ANC. Clara Ponsatí: “Continuarem amb amor a les persones del nostre país… Endavant sense por i amb humilitat”. Els representants dels joves han demanat, entre altres coses, UNITAT! Han estat reconeguts amb una forta ovació que reflectia el pensament i desig dels presents i de la majoria del poble de Catalunya.
Dempeus, amb sonats i llargs aplaudiments, ha estat rebuda Carme Forcadell, expresidenta del Parlament i també de l’ANC, de la qual en va ser la gran impulsora. Nombrosos representants dels partits polítics independentistes, organitzacions com l’Associació de Municipis per la Independència i familiars dels presos polítics ocupaven les primeres files de la platea del pavelló.
Molt destacada ha estat la intervenció de les representants de la Sectorial de dones de l’ANC, Dones per la Independència. En la seva Declaració han animat a totes a sumar-se a la mobilització internacional de la vaga del 8 de març per fer visibles les desigualtats i opressions que pateixen les dones, entre les quals aquestes: diferències salarials en relació als homes (un 23 % menys de mitjana), violències masclistes, feminicidis, malbaratament de diners públics, guardiola de les pensions inclosa, mentre es financen escoles que separen per sexe, es compren materials bèl·lics i es tapen casos de corrupció. “Un poble no pot ser lliure si les dones del país no ho són”. Suport a l’escola catalana i a la immersió lingüística. Prou!: 155, repressió, violència d’estat. “Tot el suport a la Laura, la Neus, la Susanna i la Txell, parelles dels presos polítics!”.
En el decurs de l’acte, representants del Secretariat Nacional de l’ANC han fet oportunes declaracions i anunciat futures accions. No hi han faltat elogis a la transcendència de l’1 d’octubre i de com van actuar els ciutadans. Els “altres” no es van endur ni les paperetes ni els vots, ni el nostre desig de llibertat. Vicenç Relats i Lluís Junyent han anunciat la convocatòria de dejunis col·lectius pels presos polítics i exiliats que tindran lloc arreu de Catalunya, com per exemple als Caputxins de Sarrià, Sant Pere de les Puel·les, Montserrat, Lluïsos de Gràcia, la Model, etc. El dejuni, que és un símbol de la no violència, es mantindrà fins l’alliberament dels presos polítics. Al respecte es pot consultar el web www.ProuOstatges.cat. Aquestes accions es duran a terme en complicitat amb altres entitats.
Entre molts altres missatges, resumiré: “Nosaltres també sabem portar causes als jutjats i ho farem”. Unitat, unitat i República! ANC= Transversalitat. Restitució del govern legítim. Fidelitat als qui són a la presó i a l’exili. Hem d’assumir riscos i no caure en l’oblit de la distància. Ni un pas enrere! Hem de lamentar-nos de la falta d’acord durant els dos mesos que portem sense formar govern. Unitat! Tornarem a sortir al carrer; la propera l’11 de març. Manifestació des de les Drassanes fins el parc de la Ciutadella, a Barcelona.
Ja he dit que en aquestes assemblees es vota molt. S’han votat en paperetes secretes 115 esmenes dels centenars presentades als articles del Full de Ruta, el principal document de l’Assemblea General. També s’han votat l’informe de gestió, el comtes anuals i el pressupost per al 2018. Al final s’ha votat, amb paperetes a mà alçada, el Full de Ruta per als propers dos anys amb les esmenes que hagin estat aprovades. Aquest és tan extens que no cap aquí però el podreu trobar al web de l’ANC. Com a exemples, puc dir que recull mantenir i reforçar la independència de l’ANC respecte dels partits polítics; accions per respondre a la repressió de l’Estat espanyol; construir la República proclamada a partir de l’apoderament de la gent; mantenir la unitat d’acció de les formacions polítiques i de les entitats sobiranistes; augmentar la base social per la República; treballar per aconseguir el màxim suport internacional; activació del procés constituent; derogació de l’article 155 i restitució del govern legítim; alliberament de tots els presos polítics i lliure retorn dels exiliats; tancament de totes les causes judicials obertes arran del procés, fent les mobilitzacions que calgui fins que això es produeixi; potenciar la incidència a Europa i al món amb tota mena d’accions que permetin estendre i consolidar el reconeixement de la República catalana. I, molt més…
Cap al final ha aparegut a la gran pantalla el president Puigdemont amb un missatge a l’Assemblea en el que ha destacat que aquest és un projecte que ens necessita a tots: una República democràtica pels qui més ho necessiten. Podeu imaginar els aplaudiments. Ha clos l’acte el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoverro, que s’ha desfet en agraïments per a tots i totes que han col·laborat des de dins i des de fora en les tasques de l’Assemblea Nacional Catalana, remarcant la importància de la línia estratègica durant els propers dos anys que assenyala el nou Full de Ruta.
Seguim fent història i un servidor, avui, l’ha continuada fent sonar les casseroles de casa per protestar la presència del Borbó Felip VI en el sopar d’inauguració del Mobile World Congress (MWC), el rei que ningú no ha votat i que ha fet costat als enemics de Catalunya en l’aplicació del 155. Haurà pogut comprovar que no és benvingut per la gernació que protestava pel voltants del Palau de la Música Catalana, on han tingut lloc, i deu tenir, el sopar d’inauguració del dit MWC. Cada vegada el món es va adonant del que passa a Catalunya i que això de la independència no és cosa de quatre eixelebrats, sinó que va molt seriosament amb un suport popular creixent.
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
