Amics, amigues
“Què volen aquesta gent?”, es pregunta M. del Mar Bonet en la seva cançó.
Doncs aquesta gent que tots sabem qui són el que volen es aniquilar-nos. I, aquesta ràbia no els ve d’ara, no! Fa segles que ho estan intentant. El 1716 van promulgar el Decret de Nova Planta. En moments de la història ens han prohibit comerciar amb Amèrica, escriure i publicar en català, han foragitat la nostra llengua de l’escola. Tots els pobles d’aquest Estat han estat sotmesos a dictadures, trepitjant la llibertat d’expressió, prohibint partits polítics. Catalunya, però, és la que sempre n’ha sortit més malparada. Ja ho va dir un d’aquells: “El País Vasco crea problemas, pero el gran peligro que tiene España es Cataluña”. I, tenen raó; mentre Catalunya no tingui llibertat i un autogovern que ens permeti decidir les nostres coses i administrar els recursos que generem, Catalunya serà un problema per a Espanya. Han tingut moltes oportunitats per encaixar dignament Catalunya dins l’Estat espanyol, però mai no les han acceptades. Recordem l’Estatut del 2006 com va acabar, les reiterades peticions d’un concert econòmic com el d’Euskadi, les divuit vegades que els presidents Mas i Puigdemont han demanat diàleg per tractar amb el PP de Rajoy sobre “el problema catalán”.
Que els cínics del PP, PSOE i Cs no vinguin ara dient que som nosaltres els que no ens hem acostat al diàleg. Mentiders! I, els espanyols de bona fe s’ho creuen. Els de mala fe s’ho volen creure. El problema l’han encetat i enverinat “ells”. Si haguessin acceptat el diàleg o l’Estatut que va votar en referèndum el poble català i que va ratificar el Congrés dels Diputats, no hauríem arribat a la desastrosa situació en què ens trobem ara, catalans i espanyols. Si no ens han volgut ni escoltar i, a sobre, ens han enganyat, maltractat, robat, i escarnit, què volen que fem? Marxar com sigui. Si no ho volen fer dialogant, marxarem per les vies que tenim a l’abast i que són legítimes i democràtiques d’acord amb la legislació internacional i amb els tractats sobre els drets humans, que l’Estat espanyol ha ratificat, però que no compleix com no ho fa amb les seves pròpies lleis. Que Europa mira cap a una altra banda? No és d’estranyar, vistos els pocavergonyes que ara són al capdavant de la UE; però aquests no duraran per sempre, com no duraran els pocavergonyes de la Moncloa. “A cada cerdo le llega su San Antón”. Europa recuperarà un dia o altre el seu humanisme, els valors dels seus fundadors: Robert Schuman, Jean Monet, Konrad Adenauer, Paul Henry Spaack, Alcide De Gasperi o el mateix Winston Churchill que ara veuria horroritzat el Brexit.
Per aquests verals plens d’okupes feixistes anem navegant amb cura fins que arribarà el dia de la veritat, la justícia i la llibertat. Els falangistes deien “Antes roja que rota”. Ara, els socialistes diuen “Antes fascista que rota”. També diuen més frases, totes mentida, sobre el que està passant a Catalunya. Els espanyols empassen, i això em sap molt de greu. Jo sé que amb els espanyols de bona fe i enraonats s’hi pot tractar. Jo ho he fet durant molts anys. Mai hem volgut anar contra Espanya ni els espanyols. L’únic defecte que tenen una minoria suficient, és la de seguir votant el PP, partit corrupte fins al moll de l’os i que necessita que Europa i l’impresentable director del BCE li vagin fent almoines per salvar l’endeutament de l’Estat i sortir d’una fallida inevitable, sense poder pagar pensionistes, ni funcionaris, ni tornar deutes. La seva situació i corrupció pretenen amagar-la sota la pantalla del “golpe d’Estado de los separatistes catalanes”.
He començat dient que aquesta gent ens volen aniquilar. Si poguessin esborrar-nos del mapa, ho farien. De moment, ens han pres les institucions sota l’excusa que anàvem a proclamar la República Catalana que, per mi, està proclamada per la majoria democràtica del Parlament que vam votar el 27-S. L’1-O ens vam arriscar la pell, alguns la van perdre, inclús un ull, i vam votar SÍ més de dos milions de catalans malgrat l’ambient de por (la por que fan els dolents), porres i escopetes. El 21-D, que pretenien fos una ratera pels independentistes, es convertirà en un nou triomf democràtic per tornar a constituir un Parlament independentista. Respectaran democràticament el resultat els de la porra i les clavegueres?
S’han muntat unes eleccions en les quals s’haurà de veure si la normalitat garanteix una campanya lliure. Amb presos polítics i el president i mig govern a l’exili, alguns del quals són candidats, la igualtat d’oportunitats i la neutralitat la veig molt difícil. Hem acceptat aquestes eleccions, imposades pels okupes de Madrid perquè a nosaltres no ens fan por les urnes com a ells i perquè no estem disposats a deixar el nostre parlament en mans del botiflers de partits sucursalistes de Madrid.
La ràbia que pateixen els farà fer molts disbarats. Ja n’estan fent i alguns amb ridiculesa. Volen foragitar el color groc de l’espai públic, fins i tot de les fonts de les nostre places. Volen aprofitar l’avinentesa per endur-se les peces d’art religiós que el museu de Lleida va comprar a Sixena legalment i les pintures que els catalans van rescatar de l’abandonament en què estaven. Pretenen aixafar-nos material i moralment. Altra cosa és que ho aconsegueixin. La jugada que el president Puigdemont i mig govern de la Generalitat van fer anant cap a Brussel·les els va deixar descol·locats, amb la boca oberta, com va passar l’1-O amb les urnes i paperetes. No trigarem gaire a veure com Europa ens apressa perquè constituïm una República independent per compensar la desgràcia moral i econòmica de l’Estat espanyol. Que ningú no es desanimi ni es deixi portar per la por del moment. El futur és nostre.
Ah! Tant si aneu a Brussel·les com si no, poseu més estelades i senyers als balcons, i en els espais públics no oblideu de dur el llaç groc o qualsevol altre peça, bufanda, corbata o impermeable groc. Les fonts espero que segueixin brollant amb aquest color. El groc ha de dominar fins que els injustament empresonats no estiguin en llibertat.
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
